Jazz
Ël Jazz a l'é un géner musical nassù a la fin dël sécol XIX e inissi dël XX ant le comunità afroamerican-e dë jë Stat Unì, dzortut a New Orleans. Caraterisà da improvisassion, ritm sincopà e espression emossional, ël Jazz a l'ha d'orìgin ant ël blues, ragtime e mùsica folk afroamerican-a. An Piemont, ël Jazz a l'ha trovà un pùblich apassionà, con festival, club e musicista ch'a ten-o viv cost patrimoni sonor.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Orìgin (1870–1910): Fusion ëd blues, spiritual e bande militar. Primi son ëd Dixieland e New Orleans Jazz.
Età dël Swing (1920–1940): Epoca dle big band con Duke Ellington e Count Basie. Bal ësvicc e ritm dominà da la baterìa.
Bebop (1940–1950): Rivolussion ëd Charlie Parker e Dizzy Gillespie, con improvisassion complesse e son pì leste.
Cool Jazz e Hard Bop (1950–1960): Son pì doss (Miles Davis) o influensà dal gospel (Art Blakey).
Fusion e Sperimentassion (dal 1970): Mës-cia con rock, funk e mùsica eletrònica (es. Weather Report).
Caraterìstiche prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Improvisassion: Creassion an temp real, sonà da solista o coletiv.
Swing: Ritm basà su n'acsent ch'a “bala” antra le nòte.
Blue note: Nòte modifica për creé tension emossional.
Diàlogh tra strument: Ciamà e arspòsta antra ij musicista.
Strument tìpich: Sassòfon, tromba, pianofort, contrabass, baterìa.
Géner prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Dixieland: Forma tradissional con bande e polifonìa.
Swing: Mùsica da bal con orchestre grand.
Bebop: Tecnicism estrem e armonìe complicà.
Free Jazz: Strutura lìbera e improvisassion radical (es. Ornette Coleman).
Latin Jazz: Fusion con ritm afro-cuban (es. Tito Puente).
Amportansa cultural
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Jazz a l'ha:
- Democratisà la mùsica: A l'é stàit n'arma contra ël rassism e për l'integrassion.
- Anfluensà àutri géner: Rock, pop, e mùsica clàssica a l'han ciapà element jazz.
- Creà lengagi universal: La soa libertà a l'é stàita un sìmbol ëd resistensa ant ij regim.
Evolussion moderna
[modìfica | modifiché la sorgiss]Cross-over: Proget ch'a gionto Jazz e mùsica piemontèisa tradissional.
Tecnologìa: Utilisassion ëd sintetisador e produssion digitaj.
Dòne ant ël Jazz: Artiste com Maria Pia De Vito a porto neuve prospetive.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Jazz a l'é na lenga ch'a traversa temp e confin, na mùsica ch'a parla ëd libertà e comunità. Ant ël Piemont, soa presensa a arflet na tradission ëd duertura cultural e d'amor për l'art viva. Dai club ëscur ai grand festival, le nòte dël Jazz a vivo sempe.