Kilo
Ël kilo (sìmbol: kg), ëdcò ciamà kilogram, a l'é l'unità base dël Sistema Antërnassional d'Unità (SI) për la mzura dla massa. A l'é un-a dj'unità pì dovrà ant ël mond, tant ant la vita quotidian-a com ant la siensa. Ël termo "kilo" a l'é na contrassion coloquial, ma la definission ofissial a resta "kilogram".
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]1795: Ant ël perìod dla Rivolussion Fransèisa, ël gram a l'é stàit definì coma la massa d'un centìmetr cub d'eva a 4°C. Ël "kilogram" (1000 gram) a dventa l'unità prinsipal.
1889: Ël Protòtip Antërnassional dël Kilogram (IPK), un silindr ëd platini-iridi, a l'é adotà coma standard universal. Tute le còpie a son conservà al BIPM (Sèvres, Fransa).
2019: Për problema dë stabilità dl'IPK, ël kilogram a l'é ridefinì an basandse an sla costanta ëd Planck (h), ch'a colegà l'energìa a la frequensa.
Definission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Vèja Definission (1889-2019): 1 kg = massa dl'IPK.
Neuva Definission (dal 2019):
anté che h (costanta ëd Planck) a l'é fissà esat. Sta ridefinission a përmet ëd dovré në strument teòrich (balansa ëd Kibble o sfere ëd silissi-28) për calcolé ël kg sensa dipende da n'oget fìsich.
Utiliss
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant la vita 'd tùit ij di: Mzura ëd prodot alimentar, pèis përsonaj, comersi.
Ant la siensa: Unità base për j'esperiment ëd fìsica, chìmica e ingegnerìa.
Ant l'industria: Contròj ëd qualità, produssion ëd material.
Sot-multipl e Multipl 1 gram (g): 0.001 kg.
1 tonelà (t): 1000 kg.
1 miligram (mg): 0.000001 kg.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Euvra d'art: L'IPK a l'é stàit realisà con na precision ëd micrògram.
Eva: 1 litr d'eva a 4°C a l'ha apopré na massa ëd 1 kg.
Anfluensa coltural: Espression com "Pèisa un kilo ëd piomb!" a sìmbolegia la fadiga.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël kilo a l'é n'unità ch'a l'ha traversà sécoj ëd stòria, evolvend-se da n'oget fìsich a na costanta sientìfica. Soa precision a l'é vital për la tecnologìa, l'economìa e la vita ëd minca di.