Vai al contenuto

Lavanderìa

Da Wikipedia.
Na lavanderìa

Lavanderìa a l'é 'n local o n'atività dedicà al lavagi e a la polissìa dij vestì e dla biancherìa. A peul esse un servissi për la comunità o n'ansema d'aparà doméstich. La paròla a ven dal Latin lavare, ch'a veul dì "lavé".

Anans dl'era moderna, ël lavagi a l'era fàit a man ant ij fium, ant ij poss o ant ij lavatòj pùblich. Le fomne a s'ambaronavo an sle rive dij fium o dle bialere për bate ij tessù con ël savon e peui arzenteje. Ant le sità, a-i ero dë struture coletive ciamà lavatòj, andoa as pagava për dovré j'istallassion. La prima lavatris mecànica a l'é stàita anventà dël 1851 da l'american James King, ma a l'é stàita Alva J. Fisher ch'a l'ha dësvlupà la prima lavatris elétrica dël 1908. D'apress, le lavanderìe a son spantiasse an tut ël mond.

Sòrt ëd lavanderìe

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Lavanderìa doméstica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é l'ansema d'aparà e spassi dedicà al lavagi ant na ca privà. Normalment a l'é componùa da:

  • Lavatris.
  • Suvatris.
  • Fer da stiré e tàula da stiré.
  • seston për la biancarìa spòrca.
  • Detergent e amorbident.

Lavanderìa comunitària

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é 'n local dovrà da pì famije, com ant ij condomini o ant ij colegi. A peul avèj vàire lavatris e suvatris a pagament.

Lavanderìa a pagament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é 'n local dovrà dai client ch'a pago për dovré le màchine. A l'é comun ant le sità, dzortut për chi ch'a l'ha pa na lavatris an ca. A peul avèj:

  • Lavatris industrial.
  • Suvatris gròsse.
  • Taulin për pieghé la biancarìa.
  • Distributor ëd detergent.

Lavanderìa a sech

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A deuvra solvent chìmich (com ël percloroetilen) për lavé ij tessù ch'a peulo nen esse lavà con l'eva, com la lan-a, la seda o ij vestì delicà. A l'é 'n servissi, normalment gestì da professionista.

Lavanderìa industrial

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é 'n gròss local andova as lavo tessù për àutri (obergi, ospidal, ristorant). A deuvra màchine motobin gròsse e process automatisà.

Lavanderìa për l'ospidal

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ha 'd protocoj speciaj për garantì la sterilisassion dij tessù (linseuj, vestì dij passient). A deuvra disinfetant e àuta temperadura.

Process ëd lavagi

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël process ëd lavagi ant na lavanderìa a peul comprende:

  1. Sernìa: ij vestì a son dividù për color, tessù e livel dë sporch.
  2. Pretratament: le macie pì gròsse a son tratà con dësmaciator.
  3. Lavagi: con eva, detergent e temperatura regolà.
  4. Arzensura: për gavé ij rest ëd detergent.
  5. Suvatura: an sël fil o con la suvatris.
  6. Stiratura: con fer o pressa.
  7. Piegadura e confession.

Lavanderìa ant la tradission piemontèisa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

An Piemont, le fomne a lavavo la biancarìa ant le bialere o ant ij lavatòj comunaj fin a l'inissi dël Neuvsent. A-i ero 'd proverbi com: Chi a lava a la bialera, a ved la vita antera. An quàich pais, la lavanderìa a l'era 'l leugh ëd ritrov e dë scambi. Le fomne a cantavo 'd canson mentre a lavavo, e 'l son dij sòch an sle pere a marcava 'l ritm dël travaj. Ancheuj, a son restà pòchi lavatòj, ma a son stàit restaurà com memòria stòrica.