Vai al contenuto

Lengagi assembler

Da Wikipedia.

Ël lengagi assembler (o assembly) a l'é un lengagi ëd programassion ëd bass livel ch'a mapa diretament ansima a j'istrussion ëd màchin-a d'un processor. A deuvra mnemònich e còdes simbòlich për rapresenté j'operassion base, registr, e adrësse ëd memòria, rendend ël còdes pì lesèivol che ël binari. Minca architetura ëd processor (es. x86, ARM) a l'ha sò assembly ëspessìfich, e a deuv esse tradovù an còdes màchin-a da n'assembler.

  • Ani 1940: Primi esempi ëd programassion an còdes màchin-a për computer com l'ENIAC.
  • Ani 1950: Introdussion dij mnemònich për semplifiché la programassion (es. "ADD" për soma).
  • Ani 1960: Svilup d'assembler automàtich për convertì j'istrussion an binari.
  • Ani 1980: Usagi estèis ant ij PC për scritura ëd sistema Operativ driver.
  • Al di d'ancheuj: Dovrà për aplicassion crìtiche d'eficensa e an sicurëssa informàtica.

Strutura e Component

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Mnemònich: Còdes curt për operassion (es. `MOV` për còpia, `JMP` për sauta).
  • Registr: Locassion ëd memòria dël processor (es. EAX, RBX ant x86).
  • Diretive: Istrussion për l'assembler (es. `.data` për definì dat).
  • Etichëtte: Nòm për adrësse ëd memòria (es. `loop_start:`).
  • Sintassi: Varianta coma Intel (es. `MOV AX, BX`) e AT&T (es. `movw %bx, %ax`).
  • Firmware e driver: Contròl diret ëd l'hardware.
  • Sistema operativ: Part crìtiche ëd kernel e bootloader.
  • Gieugh e aplicassion performante: Otimisassion ëd routin-e antense.
  • Reverse engineering: Analisé malware o decompilé programa.
  • Dispositiv embedded: Micro-controller e sistema sensa sistema operativ.

Avantagi e Svantagi

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Avantagi:
    • Contròl precis: Acess a tute le fonsion ëd l'hardware.
    • Efissensa: Còdes otimisà al màssim për velocità e dimension.
    • Nessun dipendense da compilador: Possibilità ëd creé còdes màcin-a diretament.
  • Svantagi:
    • Difìcil da amprende: Conossensa aprofondìa dl'architetura necessaria.
    • Pòch portàbil: Còdes spessìfich për minca processor.
    • Temp ëd dësvlup longh: Scritura e coression laboriose.

Evolussion Tecnològica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Ani 1970: Utilisassion për ij prim sistema operativ (es. UNIX).
  • Ani 1990: Declin a favor dij lengagi d'àut livel, ma sopravivù ant le otimisassion.
  • Al di d'ancheuj:
    • Assembler inline: Mës-cé assembly ant ël còdes C/C++ për otimisassion locaj.
    • Strument d'anàlisi: Debugger (es. GDB) e disassembler (es. IDA Pro).
    • Sicurëssa: Studi dle vulnerabilità a livel ëd còdes màchin-a.
  1. Hyde, R. (2010). *The Art of Assembly Language*. No Starch Press.
  2. Fog, A. (2021). *Optimizing subroutines in assembly language*. Technical University of Denmark.