Libertà
La libertà an filosofìa a l'é un concet fondamental ch'a esprim la condission ëd l'esse uman ch'a peul agì e pensé sensa limitassion o coression esterna. A l'é na nòsta essensial për la moral, la polìtica e la comprension dël destin uman.
Tichëtte prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]La libertà a peul esse definìa coma:
- La capacità ëd podèj serne e agì sensa 'd fòrsa esterne
- L'assensa d'ostàcoj a l'espression dla volontà
- L'autonomìa dla volontà individual
- La condission për la responsabilità moral
Sòrt ëd libertà
[modìfica | modifiché la sorgiss]A-i son vàire sòrt ëd libertà:
Libertà negativa
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'assensa d'ampediment o coression esterna (Isaiah Berlin). Esempi: libertà 'd parlé, libertà 'd moviment.
Libertà positiva
[modìfica | modifiché la sorgiss]La capacità ëd realisé nòstre possibilità e 'd controlé nòstra vita. Esempi: libertà 'd realisassion përsonal.
Libertà sivil
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij dirit garantì da la lege. Esempi: libertà religiose, libertà dë stampa.
Libertà polìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]La partessipassion al govern ëd na società. Esempi: dirit ëd voté, dirit ëd candidesse.
Libertà moral
[modìfica | modifiché la sorgiss]La capacità ëd serne 'l bin e 'd fé 'l bon për rason moral.
Libertà metafìsica
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël lìber arbitri, la capacità ëd serne an manera indipendenta da determinism.
Stòria dël concet
[modìfica | modifiché la sorgiss]Età clàssica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Aristòtil: A definiss l'òm lìber coma col ch'a agiss për sò propòsit, nen për coression.
- Jë Stòich: A fortisso che la vera libertà a l'é l'autonomìa dla rason ch'a séguita la natura.
Cristianésim
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sant Agostin: A diferensia an tra lìber arbitri (capacità 'd peché) e libertà vera (capacità 'd fé 'l bin grassie a la grassia).
Iluminism
[modìfica | modifiché la sorgiss]- John Locke: A definiss la libertà coma la possibilità 'd fé lòn ch'as veul dë 'dnans a la lege.
- Jean-Jacques Rousseau: "L'òm a nass lìber, ma përtut a l'é an caden-e" e a propon la libertà sivil coma "ubidì a la lege ch'a l'é dasse da sol".
Idealism alman
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Immanuel Kant: La libertà a l'é "l'obligassion a la lege ch'it l'has date da ti midem" për mojen dla rason.
- Georg Hegel: La libertà a l'é la comprension dla necessità e la partessipassion a lë Stat.
Esistensialism
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Jean-Paul Sartre: "L'òm a l'é condanà a esse lìber" e a deuv creé soa essensa sensa 'd sostegn metafìsich.
Problem filosòfich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Libertà e determinism
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël problema sentral: com a peulo conciliesse la libertà uman-a con ël determinism fìsich o causal?
Libertà e responsabilità
[modìfica | modifiché la sorgiss]La libertà a l'é la condission necessaria për la responsabilità moral e legal.
Libertà e giustissia
[modìfica | modifiché la sorgiss]Coma balansé la libertà individual con le esigense dla giustissia sossial?
Libertà e necessità
[modìfica | modifiché la sorgiss]La vira dle liberassion a peul esse arconossùa coma necessità stòrica?
Aplicassion pràtiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]La libertà as manifesta an vàire camp:
Polìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Democrassìa e dirit sivij
- Lìberassion da la tirannìa
- Dirit a l'autodeterminassion
Sossial
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Libertà 'd pensé e 'd paròla
- Libertà d'associassion
- Libertà econòmica
Personaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Libertà 'd cossiensa
- Libertà 'd religion
- Libertà 'd creansa artistica
Crìtiche e limitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La libertà as peul trasformé an lissensa e an egoism
- La libertà d'un a peul limité cola dj'àutri
- Le struture sossiaj e econòmiche a creo neuve forme 'd dipendensa
Teorìe contemporan-e
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Isaiah Berlin: Distinsion antra libertà negativa e positiva
- John Rawls: La libertà a deuv esse la pì granda possìbil për tuti
- Amartya Sen: La libertà coma possibilità real 'd serne la vita che as veul vive