Vai al contenuto

Màchina a combustion interna

Da Wikipedia.

Na màchina a combustion interna (MCI) a l'é un motor ch'a trasforma l'energìa chìmica d'un combustìbil an energìa mecànica travers na reassion ëd combustion ch'as compiss ant na cambra sigurà. A l'é dovrà ant le viture, j'avion, le barche, e vàire àutri mojen ëd traspòrt e d'andustria.

L'evolussion dla MCI a l'ha marcà la Rivolussion Andustrial e l'età moderna:

  • 1859: Étienne Lenoir a anventa ël prim motor a combustion interna con gas ëd cà.
  • 1876: Nikolaus Otto a dësvlupa ël motor a quatr temp (ciclo Otto), base dij motor a benzina d'ancheuj.
  • 1892: Rudolf Diesel a crea ël motor Diesel, ch'a deuvra la compression për deje feu al combustìbil.
  • Sécol XX: Esplosion dël traspòrt motorisà, con viture, mòto, e avion alimentà da MCI.
  • Sécol XXI: Sfide ambientaj a posso l'arserca su motor pì eficient e men inquinant.

Ij motor a combustion interna as peulo classifichesse scond ël ciclo e ël combustìbil:

  • Motor a cicl Otto (benzina): A dòvra na candèila për deje feu a la mës-cia d'aria e benzina.
  • Motor Diesel: A comprim l'aria fin a fé monté la temperadura për deje feu al gasòli.
  • Motor a doi temp: Cicl ëd combustion completà an doi moviment dël piston (es: motor ëd motoslita).
  • Motor rotativ (Wankel): A dòvra un rotor anvece dij piston (es: Mazda RX-8).

Ël process ëd na MCI a quatr temp a comprend:

  • Intrada (Intake): Ël piston a cala, tirand d'aria (Diesel) o mës-cia d'aria-benzina (Otto).
  • Compression: Ël piston a monta, comprimend ël gas.
  • Combustion: La candèila (Otto) o la compression (Diesel) a dòvro feu, causand n'esplosion ch'a fa calé ël piston.
  • Dësvoidament (Exhaust): Ël piston a monta, gavand ij gas ëd scaricament.

Traspòrt: Viture, mòto, camion, avion, nav.

Andustria: Generador d'eletricità, pompe, macchinari agrìcoj.

Concessionari: Taja-erba, grup eletrògen.

Amportansa ant la società

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Mobilità: A l'ha democratisà ël viage e facilità jë scambi comersiaj.

Econòmia: Industria automobilìstica ch'a dà travaj a milion ëd përson-e.

Globalisassion: Traspòrt rapid ëd bin e përson-e an tut ël mond.

Inquinament: Emission ëd CO₂, NOx, e partissele fin-e ch'a danegio la salute e l'ambient.

Dipendent da combustìbij fòssij: Resorse limità e flutuassion dij pressi.

Concorensa con l'elétrich: Motor elétrich e ibrid a pijo mercà.

Tecnologìe Moderne

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Turbocharger: A dòvra ij gas ëd scaricament për aumenté l'aria ant ël motor, mejorand l'eficensa.

Iniession direta: Combustìbil anvià diretament ant la cambra ëd combustion për control pì precis.

Sistema ìbrid: Combin-a MCI con motor elétrich për ridùe ij consum.

Combustìbil alternativ: Bio-combustìbij, GPL, metan.

Ël motor Wankel a l'é stàit dovrà da la Mazda ant la serie RX fin al 2012.

Ël motor a combustion interna pì cit al mond a peul ten-se an sla punta dij dij.

La Ford Model T (1908) a l'ha popularisà la vitura për tuti, con un motor a quatr silìnder.

La màchina a combustion interna a l'é stàita un dij motor (literalment e metaforicament) dël progress modern. Malgré le crìtiche ambientaj, a resta essensial ant l'andustria e ël traspòrt. Con j'avansament tecnològich, ij futur motor a peulo esse pì linger e sostenìbij, fin-a a la conversion completa a sorgiss d'energìa pì verda.