Vai al contenuto

Màchina a vapor

Da Wikipedia.

Na màchina a vapor a l'é un dispositiv ch'a trasforma l'energìa térmica dël vapor d'eva an energìa mecànica, marcand l'inissi dla Rivolussion Andustrial ant ël sécol XVIII. A l'é stàita essensial për lë svilup ëd fàbriche, ëd traspòrt, e ëd tecnologìe moderne, trasformand la produssion e la società.

L'evolussion dla màchina a vapor a l'ha radis ant jë studi dzor la potensa dël vapor:

  • Sécol I d.C.: L'anventor grech Hero d'Alessandria a descriv l'eolìpila, na turbin-a a vapor primitiva, sensa aplicassion pràtica.
  • 1698: Thomas Savery a patenta na pompa a vapor për gavé l'eva da le minere.
  • 1712: Thomas Newcomen a dësvlupa la prima màchina a vapor efisienta, la pompa ëd Newcomen, për le minere ëd carbon.
  • 1769: James Watt a miliora ël design ëd Newcomen, giontand un condensator separà, aumentand l'eficensa.
  • 1804: Richard Trevithick a costruiss ël prim locomotiv a vapor, duvertand la stra a le ferovìe.
  • Sécol XIX: Espansion dla màchina a vapor ant le fàbriche, ij bastiment, e j'utiss andustriaj.

Prinsipi ëd Fonsionament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La màchina a vapor a dòvra la pression dël vapor generà dal càud (solitament da carbon) për movimenté un piston ant un cilìnder:

  • Generassion ëd vapor: L'eva a l'é scaudà ant na caudera fin a diventé vapor a àuta pression.
  • Espansion: Ël vapor a intra ant ël cilìnder, possand ël piston an anans.
  • Travaj mecànich: Ël moviment dël piston a l'é trasformà an rotassion d'un volant travers un sistema ëd biela e manovela.
  • Condensassion: Ël vapor a l'é arfrëscà torna an eva ant ël condensator, për torné a esse dovrà.

Sòrt ëd Màchina a Vapor

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Màchina a vapor atmosfèrica (Newcomen): A dòvra la pression atmosfèrica për tiré ‘l piston, ma pòch eficenta.

Màchina a vapor a condensator (Watt): Con separassion dël condensator, pì eficenta.

Màchina a vapor a pressión (Trevithick): A dòvra vapor a àuta pressión për pi potènsa.

Turbin-a a vapor: Svilupà ant ël sécol XIX për generé eletricità.

La màchina a vapor a l'ha arvolussionà vàire setor:

  • Andustria: Alimentassion ëd tlé, pompe, e utiss për le fàbriche.
  • Traspòrt: Locomotive (Stephenson's Rocket), bastiment a vapor (SS Great Western).
  • Minere: Pompagi d'eva e estrassion ëd mineral.
  • Agricoltura: Motor për màchine agrìcole com le trebie.

Amportansa ant la Stòria

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Rivolussion Andustrial: A l'ha përmëttù la produssion ëd massa e la concentrassion dël travaj ant le fabriche.

Globalisassion: Ij bastiment e ij tren a vapor a l'han ridovù ij temp ëd viage, colegand ël mond.

Svilup Tecnològich: A l'é stàita la base për j'anvension dël motor a combustion interna e dle central elétriche.

Ant ël sécol XX, la màchina a vapor a l'é stàita sostituìa da motor pì eficent:

  • Motor a combustion interna: Pì cit e adatà a j'automòbij.
  • Eletricità: Central a carbon e gas a l'han pijà ël pòst dle turbin-a a vapor.
  • Ambient: Emission dël vapor e dël carbon a l'han causà problema d'inquinament.

Musé: Màchine a vapor a son esponùe ant ij musé (es: Musé dla Siensa a Londra).

Tradission: Festival e esibission ëd locomotive a vapor antich.

Anfluensa cultural: Sìmboj dël progress e dla potensa andustrial.

La Calà dël vapor a l'é na festa ch'as ten a Ivreja (Piemont) për arcordé j'orìgin andustriaj dla sità.

Ël SS Great Britain (1843) a l'é ël prim bastiment a vapor ëd fer, conservà com musé a Bristol.

La màchina a vapor a l'é stàita dovrà fin-a ant ij cinema për smon-e l'época andustrial.

La màchina a vapor a l'é stàita un dij motor pì amportant ëd la stòria uman-a, trasformand l'economìa, la tecnologìa, e la vita cotidian-a. Malgré sò declin, a resta un simbol ëd geni inovativ e dël podèj ëd l'ingegn uman ëd trasformé la natura.