Mùsica clàssica
La mùsica clàssica a l'é na tradission musical ocidental ch'a comprend ëd composission coltivà për sécoj, caraterisà da në strumentassion complessa e na strutura formal. A l'é stàita dësvlupà antra ël sécol ch'a fa XI e ël di d'ancheuj, con d'influense an tut ël mond. Ant ël Piemont, costa mùsica a l'ha trovà un teren dru, tant ant j'euvre dij compositor locaj che ant le manifestassion culturaj.
Definission e Caraterìstiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]La mùsica clàssica as diferensia për sò usagi d'armonìe, contrapont e forme struturaj (com la sonà o la sinfonìa). A l'é spantià për ël mond grassie a la partitura scrita, ch'a përmëtt ëd riprodovla fedelment. Soe caraterìstiche prinsipaj a son:
- Dinàmiche (forte, piano).
- Timbr varià dl'orchestra.
- Durà longa dle composission.
Stòria e Perìod Prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Mùsica medieval e arnassimental (sécoj XI–XVI): Mùsica sacra e polifonìa, com ël cant gregorian.
Baròch (1600–1750): Compositor com Johann Sebastian Bach e Antonio Vivaldi, con l'ariv ëd l'òpera.
Clàssich (1750–1820): Wolfgang Amadeus Mozart e Joseph Haydn, ch'a dësvlupo la forma sonàtica.
Romàntich (1820–1900): Emossion intensa con Ludwig van Beethoven e Giuseppe Verdi.
Modern e Contemporani (dal 1900): Sperimentassion com ël jazz e mùsica eletrònica.
Compositor Piemontèis
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'ha dàit ëd nòm amportant a la mùsica clàssica:
- Giovanni Battista Viotti (1755–1824): Violinista arnomà, precursor dël concert romàntich.
- Vittorio Monti (1868–1922): Autor ëd composission për violin.
- Alfredo Casella (1883–1947): Musicista modern ch'a l'ha colaborà con ël moviment futurista.
Euvre amportante
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le Quatr Stassion ëd Vivaldi (Baròch).
Sinfonìa n.40 ëd Mozart (Clàssich).
La Euvra Neuva ëd Wagner (Romàntich).
Il Barbiere di Siviglia ëd Rossini, butà an sena al Teatro Regio ëd Turin.
Mùsica clàssica ant ël Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'é stàit un sènter cultural për l'Europa:
- Conservatòri Giuseppe Verdi (Turin): Scòla musical d'ecelensa dal 1866.
- Festival MITO (SettembreMusica): Manifestassion ch'a colega Milan e Turin con concert internassionaj.
Amportansa e Eredità
[modìfica | modifiché la sorgiss]La mùsica clàssica a l'ha influensà:
- La mùsica cinematogràfica (es. Ennio Morricone).
- La pedagogìa musical (scòle ëd violin piemontèise).
- La tradission dij còr polifònich, com ël Coro della RAI ëd Turin.
Evolussion Moderna
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ancheuj, la mùsica clàssica a viv an tra:
- Repertòri tradissionaj (orchestra sinfòniche com l'Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI).
- Fusion con d'àutri géner (es. Ludovico Einaudi, compositor piemontèis dë stil minimalista).
- Digitalisassion: Piataforme com Spotify a rendo la mùsica clàssica acessìbil a tuti.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La mùsica clàssica a l'é un patrimoni global ch'a arflèt l'evolussion ëd la società e dl'art. Ant ël Piemont, a l'ha trovà na ca d'ecelensa, con compositor, teatro e festival ch'a ten-o vive le nòte dël passà e dël present.