Mal ëd testa
Ël mal ëd testa a l'é na condission comun-a ch'a colpiss la testa o ël còl, con dolor ch'a peul varié da leger a grev. A peul esse sìntom ëd d'àutri problema ëd salute o capitè për soa cont. As classìfica an vàire sòrt, dont le pì frequente a son ël mal ëd testa da tension, l'emicrania (emicrania).
Sòrt prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Mal ëd testa da tension:
- Causà da stress, tension dij mùscoj dël còl o dla testa.
- Dolor costant, com na fascia ch'a së strangia.
Emicrania:
- Dolor pulsant, soens da un sol leu dla testa.
- A peul esse compagnà da nausea, sensibilità a la lus o al son.
- Dura da pòche ore a vàire di.
Mal ëd testa a rapa:
- Rar ma motobin doloros, con atach ch'as ripeto për sman-e.
- Dolor intens antorn a n'euj, con lerme o nas che a cola.
Cause
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le cause a peulo esse:
- Stress o mancansa ëd seugn.
- Disidratassion o dieta pa equilibrà.
- Esercissi fìsich ecessiv o tension visual (es. vardé ël computer për tant temp).
- Problema médich: Pression àuta, anfession dij sen nasaj, o ferìe a la testa.
Sìntom
[modìfica | modifiché la sorgiss]A dipendo dal tipo:
- Dolor s-ciapant, pulsant, o costant.
- Vertigin, confusion, o dificoltà a parlé (ant ij cas grev).
- Sensibilità a jë stìmoj estern (lumin, rumor).
Tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Medicament: Antidolorìfich com ibuprofen, paracetamol, o triptan (për emicrania).
- Ripos: Sté ant ël silensi e ant lë scur.
- Idratassion: Bèive eva për evité la disidratassion.
- Terapìe naturaj: Massage, agopuntura, o respirassion profonda.
Se ël mal ëd testa a ven grev o a peul nen esse gestì, a l'é mèj ciamé un médich.
Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Gestì lë stress: Meditassion, esercissi ëd rilassament.
- Dieta regolar: Evité sùcher rafinà, cafè an ecess, e aliment ch'a peulo smon-e j'atach (es. formagg stagionà).
- Dormì a basta: 7-8 ore për neuit.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant l'antich Egit, për cissé via ël mal ëd testa as butavo dle feuje ëd sàles sla testa (la scòrsa dël sàles a conten salicilin-a, predecessor ëd l'aspirin-a).
La scritris Virginia Woolf a l'ha descrivù soe emicranie ant sò diari, ch'a-j rendìo impossìbil travajé për di.
Ant ël Piemont dël sécol XIX, as dovravo impast ëd lavanda o tisan-e ëd canamìa com rimedi popolar.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Organissassion Mondial ëd la Sanità (OMS), Rimedi ai mal ëd testa (2022).
- Istituto Neurologich ëd Turin, Tratament dle Cefalee (2023).