Maladìa
La maladìa a l'é na condission anormal ëd l'organism ch'a colpiss la salute fìsica o mental, causà da agent patògen (es. virus, bater), malfunsionament dël còrp, fator ambientaj, o predisposission genética. Le maladìe a peulo manifestesse con sintom leger o grev, temporani o crònich, e a l'han sempe acompagnà l'umanità, influensandne la stòria, la coltura, e l'organisassion sossial. La medzin-a moderna a l'ha dësvlupà técniche për diagnosticheje, trateje, e prevenje, ma vàire maladìe a resto ancor nen arzolvùe.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant l'antichità, le maladìe a j'ero atribuìe a fòrse sovranaturaj o a castigh divin. J'Egissi a l'han dësvlupà ij prim tratament erborìstich, antramentre che ij Grech (es. Ippòcrates) a l'han butà le bas dla medzin-a sientìfica. Ant ël Medioev, le epidemìe (es. Pest Nèira dël 1300) a l'han decimà la popolassion europea, portand a l'isolament dij malavi. La rivolussion sientìfica dël Sécol ch'a fa XIX a l'ha identificà ij micro-organism coma causa prinsipal dle maladìe infetive. Con j'avansament an vacin, antibiòtich, e chirurgìa, l'umanità a l'ha reduvù la mortalità, ma neuve sfide (es. pandemìe, maladìe autoimun) a son surtìe.
Sòrt prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Maladìe infetive: Causà da agent estern (es. COVID-19, tubercolòsi).
- Maladìe cròniche: Curà e gestìe ma pa semper guarìe (es. diabète, artrite).
- Maladìe genétiche: Anomalìe ant ij gen (es. fibrosi cìstica, anemìa falciforma).
- Maladìe dlë stil ëd vita: Ligà a dieta, fumé, o sedentarietà (es. maladìe cardìache).
- Maladìe mentaj: Esempi coma depression o schizofrenìa.
- Maladìe autoimun: Ël sistema imunitàri a ataca ël còrp (es. lupus, sclerosi multipla).
Cause e fator d'arzigh
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Biològich: Virus, bater, parassita, mutassion genétiche.
- Ambientaj: Inquinament, esposission a sostanse tòssiche, mancansa d'igien.
- Sossioeconòmich: Povertà, acess limità a le cure, stress crònich.
- Stil ëd vita: Dieta pa sana, fumé, abus ëd sostanse.
Diagnòsi e tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]La diagnòsi a l'é basà su esam clìnich, test ëd laboratòri (es. analisi dël sangh), o strument com la radiografìa. Ij tratament a peulo comprende:
- Meisin-e: Antibiòtich, antiviraj, antinfiamatori.
- Chirurgìa: Asportassion ëd tessù malà o riparassion d'òrgan.
- Terapìe: Fisioterapìa, psicoterapìa, diete speciaj.
- Prevension: Vacin, educassion sanitaria, screening regolar.
Impat sossial e econòmich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le maladìe a influenso la produtività, ij cost ëd le cure, e la qualità ëd vita. Le pandemìe (es. Spagnòla dël 1918, COVID-19) a peulo destabilisé l'economìa global. Anviron un ters ëd le mort ant ël mond a l'é colegà a maladìe cardiovascolar o càncher. Le disuguajanse ant l'acess a le cure a son na sfida magior, dzortut ant ij pais pòver.
Maladìa an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'ha un sistema sanitari avansà, con ospidal d'ecelensa com le Molinette ëd Turin e sentr ëd rierca com ël IRCCS Candiolo për la lòta al càncher. La Region a promov campagne ëd prevension (es. vacinassion, screening gratis) e a sosten ij malavi crònich con servissi domiciliar. Stòricament, ël Piemont a l'ha vivù epidemie com colera ant ël Sécol ch'a fa XIX, ma a l'é stàit ëdcò pioné ant la medzin-a d'urgensa.
Tendense atuaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Medzin-a personalisà: Tratament basà sul profil genétich dël passient.
- Telemedzin-a: Consult an linia për malavi crònich.
- Lòte contra le resistense a j'antibiòtich: Svilup ëd neuve terapìe.
- Salute global: Colaborassion antërnassional për controlé le pandemìe.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Organisassion Mondial dla Salute (OMS). Global Burden of Disease Study.
- Region Piemont (2023). Polìtiche për la prevension dle maladìe cròniche.