Maladìa d'Alzheimer
La Maladìa d'Alzheimer a l'é na maladìa neurodegenerativa ch'a colpiss ël servel, causand na degradassion progressiva dle facoltà cognitive e dël comportament. A l'é la forma pì comun-a ëd demensa ant j'adult vej e a l'é ancaminà a esse studià dal médich tedësch Alois Alzheimer dël 1906.
Còsa a l'é?
[modìfica | modifiché la sorgiss]La maladìa as manifesta con l'acumulassion ëd proteine anormale ant ël servel: le plache amilòide (formà da protein-a beta-amilòide) e ij grovij ëd protein-a tau. Costi cangiament a danegio ij neuron e ij colegament antra 'd lor, portand a la pèrdita ëd memòria, confusion, e dificoltà ant le atività quotidian-e.
Sintom prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Memòria: Dificoltà a arcordé j'aveniment recent o a amprende neuve informassion.
- Lenga: Problema a trové le paròle giuste o a comprende ël discors d'àutri.
- Orientament: Përdse ant ël temp o ant ël leu, fin-a ant jë spassi conossù.
- Decision e pianificassion: Capacità ridota ëd gestion ëd problem o ëd pijé decision.
- Cambiament d'umor: Ansietà, agitassion, o apatìa.
Cause e Fator d'arzigh
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le cause precise a son pa anco' ciàire, ma a son identificasse vàire fator ch'a aumento l'arzigh:
- Età: Pì che 65 agn, ël risch a chërs sempe ëd pi.
- Genética: Mutassion ant ij gen (es. gen APOE-e4) a peulo contribuì.
- Stil ëd vita: Ipertension, diabete, fumé, o mancansa d'atività fìsica.
- Trauma crànich: Ferìee grave al cò a son colegà a un arzigh pì àut.
Diàgnosi
[modìfica | modifiché la sorgiss]La diagnosi a l'é complicà përchè a deuv combiné:
- Test cognitiv: Valutassion ëd memòria e razonament.
- Esam ëd laboratòri: Për esclude d'àutre maladìe.
- Esam d'imàgine: Risonansa magnética o TAC për vëdde ij cangiament ant ël servel.
Tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Al dì d'ancheuj, a-i é pa na cura, ma a son disponìbij dij tratament ch'a giuto a gestì ij sintom:
- Medicament: Inibitur ëd colinesterasi (donepezil) o memantin-a për mejoré la comunicassion tra neuron.
- Terapie nen farmacològiche: Atività cognitiv (es. gieugh ëd memòria), musicoterapìa, o fisioterapìa.
- Sostegn ai caregiver: Formassion për coj ch'a bado ij malà, për gestion dë stress e comportament problemàtich.
Sfide e Sostegn
[modìfica | modifiché la sorgiss]La maladìa d'Alzheimer a l'é nen mach un problema médich, ma sociał. Ij malà a l'han damanca ëd sostegn continuà për fé front a la pèrdita d'autonomìa. Le famije a devo sovens organisesse con servissi ëd respite care o senter d'acojensa.
Arserca e Speranse
[modìfica | modifiché la sorgiss]Jë studi a son concentrà ansima a:
- Medicament preventiv: Vacin o terapie për bloché l'acumulassion ëd protein-e anormale.
- Biomarker: Esam dël sangh o dël licor spinal për diagnostiché la maladìa prima dij sìntom.
- Terapìe genética: Modifiché ij gen associà a l'arzigh d'Alzheimer.