Maladìe trasmëttùe sessualment
Le maladìe trasmëttùe sessualment (MTS), ciamà ëdcò anfession sessuaj (IST), a son n'ansema d'anfession ch'as trasmëtto prinsipalment për mojen ëd contat sessual (vaginal, anal, oral). A peulo esse causà da bateri, virus, fonz o parassit e a colpisso tant òm che fomne, con efet da leger a motobin grev.
Tipo comun
[modìfica | modifiché la sorgiss]Tra le MTS pì frequente a-i son:
- HIV/AIDS: Causà dal virus ëd l'imunodeficiensa uman-a, a dësbloca ël sistema imunitari.
- Clamidia (Chlamydia trachomatis): Anfession batérica soes sensa sìntom, ma ch'a peul causé sterilità.
- Gonorrea (Neisseria gonorrhoeae): Bateri ch'a càusa secresio uretral, dolor e complicanse ai òrgan reprodutiv.
- Sifilis (Treponema pallidum): Bateri ch'a passa për stadi (ùlser, dann a organ).
- HPV (Virus dël papilloma uman): A peul porté a condilòma o càncher ëd l'ùter.
- Herpes genitaj (HSV-2): Bolie dolorose ant la zòna genital.
- Epatite B: Trasmëttùa për sangh o fluid sessuaj, a càusa dësrang ant ël fìdich.
- Trichomoniasis (Trichomonas vaginalis): Parassit ch'a càusa secression e dësturb uretraj.
Cause
[modìfica | modifiché la sorgiss]La transmission a peul rivé për:
- Contat diret con ulcerassion, bava o sangh durant ij rapòrt sessuaj.
- Scàmbi d'oget contaminà.
- Trasmission da mare a fieul durant part o latassion.
- Trasfusion ëd sangh (ràir, con contròj modern).
Fator d'arzigh:
- Multipl partner sessuaj.
- Protession nen dovrà (preservativ).
- Consum d'alcòlich o droga ch'a ridùo ël contròl.
Sìntom
[modìfica | modifiché la sorgiss]A peulo varié, ma a comprendo:
- Secression anòrmaj da la vagina o l'uretra.
- Bolie, ulcerassion, o veruche ant la zòna genitaj o oraj.
- Dolor durant la minsion o ij rapòrt.
- Sangh ant ël sperma o pèrdite sanghin-e nen regolar.
- Frev, gangi infiamà, erussion cutanee.
Atension: tante MTS a peulo esse asintomàtiche, visadì sensa segn esterior.
Diagòstich
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Esam fìsich dle part anatòmiche.
- Test dël sangh (për HIV, sifilis, epatite).
- Anàlisi dla bava o urinari (për clamidia, gonorrea).
- Coltura o PCR për identifiché l'agent patògen.
Tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]A dipend da la causa:
- Bateri (clamidia, gonorrea, sifilis): Antibiòtich com azitromicina o penissilin-a.
- Virus (HIV, herpes): Antiviràj për controlé ij sìntom (es. terapìa antiretroviraj për l'HIV).
- Parassit (trichomoniasis): Farmach com ël metronidazol.
- Prevension dle complicanse: Screening regolar për l'HPV, vacinassion.
Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Dovré ël preservativ (mas-cc o feminin) për minca rapòrt.
- Vacin: Esist për HPV e epatite B.
- Test regolar për chiel ch'a l'ha d'atività sessuaj motobin.
- Comunicassion onesta con ij partner.
- Evité lë scàmbi d'utiss penetrativ.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le MTS a son documentà già ant l'antichità (es. la sifilis a l'é stàita descrivùa dël sécol XV). Con la globalisassion, le MTS a son ëspantiasse an tut ël mond. L'ariv dj'antibiòtich (1940) e dle terapie antiviraj (1980) a l'ha ridovù la mortalità, ma le resistense e l'assensa ëd vacin për vàire virus a resto na minassa.
Complicanse
[modìfica | modifiché la sorgiss]Se nen tratà, a peulo porté a:
- Sterilità (clamidia, gonorrea).
- Artrite, problema cardìach (sifilis).
- Càncher ëd l'ùter, dël fìdich, o dël canal anaj (HPV, epatite).
- Mòrt (HIV/AIDS, epatite B nen controlà).
Riferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss](EN) Workowski, K.A. (2021). "Sexually Transmitted Infections Treatment Guidelines". Morbidity and Mortality Weekly Report.