Malaria
La malaria (o paludism) a l'é na maladìa infetiva causà da parassit dël géner Plasmodium, trasmëttù da le mòsche Anòfele. A colpiss dzortut le zòne tropicaj e subtropicaj, ma ant ël passà a l'é stàita present ëdcò an Euròpa, comprèis ël Piemont. A l'é un-a dle càuse prinsipaj ëd mòrt ant ij pais an via dë svilup.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La malaria a l'é conossùa da l'antichità, con descrission ant ij papir egissi e ant la medzin-a greca. An Piemont, a l'era present fin al sécol XIX, dzortut ant le zòne ùmide com ël Vërslèis e la pianura dël Po. Dël 1897, ël médich britànich Ronald Ross a l'ha dimostrà che le mòsche Anòfele a son ël vetor ëd la maladìa, vagnand ël Nobel dël 1902.
Càusa e Trasmission
[modìfica | modifiché la sorgiss]La malaria a l'é causà da quatr specie ëd Plasmodium:
- P. falciparum (ël pì pericolos).
- P. vivax.
- P. ovale.
- P. malariae.
La mòsca Anòfele a pica na përson-a infetà e peui a trasmëtt ël parassit a na përson-a sana. La maladìa as peul pa trasmëtte diretament da përson-a a përson-a.
Sìntom
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Frev àuta (40°C o pì) con tërmolon.
- Sudor frèid e mal ëd testa.
- Vomit e diarera.
- Anemìa (për via dla distrussion dij globoj ross).
Nòta: La malaria da P. falciparum a peul porté a complicassion mortaj (es. dan cerebral) s'a l'é nen tratà an pressa.
Diagnòsi e Tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Diagnòsi:
- Test dël sangh (visualisassion ëd sangh sota microscòpi).
- Test ràpid ch'a rileva j'antìgen dël parassit.
Tratament:
- Antimalàrich com clorochin-a (men efetiv për colpa dle resistenze).
- Combinassion basà su artemisin-a për ij cas grev.
- Tratament preventiv për ij viagiator (es. doxiciclina).
Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Zanzariere impregnà d'insetissida.
- Sprussassion d'insetissida ant le ca.
- Eliminassion ëd j'eve stagnante (andova che le mòsche a chërso).
- Vestì con manie longhe ant le zòne a arzigh.
An Piemont, la malaria a l'é dësparìa dòp le bonifiche djë stagn ant j'agn 1930, ma ij viagiator a devo sté atent ai viagi an pais tropicaj.
Malaria ant ël mond
[modìfica | modifiché la sorgiss]Dël 2022, l'Organissassion Mondial ëd la Sanità (OMS) a stimava 247 milion ëd cas e 619.000 mòrt, dzortut ant l'Àfrica subsarian-a. Le masnà sota ij 5 agn a son ij pì vulneràbij.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël nòm "malaria" a ven da l'italian mal'aria ("aria cativa"), përchè as chërdìa che la maladìa a rivèissa da j'evaporassion ëd le palude.
Camillo Benso ëd Cavour, un dij fondator dël Regn d'Italia, a l'é mòrt për malaria dël 1861.
An Piemont, ant ël Médi Ev, as dovravo tisan-e ëd genepì o fum d'arsénich com rimedi popolar (pa efetiv).
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- OMS, Rapòrt global sla Malaria (2023).
- Minister ëd la Salute Italian, Guida për ij viagiator.