Malnutrission
La malnutrission a l'é na condission ch'a riva quand che l'alimentassion a l'é pa adeguà a garantì al còrp le sostanse necessarie për la salute. A peul manifestesse tant com denutrission (mancansa ëd calorìe e nutriment) che com sornutrission (ecess ëd calorìe sensa equilibri nutrissional). A l'é un problema global, colpend tant ij pais pòver che coj rich.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La malnutrission a l'é sempe stàita present ant l'umanità, associà a carestìe, guère, o maladìe. An Euròpa, durant le doi guère mondiaj, milion ëd përson-e a son ëstàite denutrìe. An Piemont, le carestìe dël sécol XIX (es. 1816-1817, "l'ann sensa istà") a l'han causà fam e mortalità àuta. Dël sécol XX, l'Organissassion dle Nassion Unìe (ONU) a l'ha butà la malnutrission ant j'Agenda dij Drit Uman.
Sòrt ëd Malnutrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Denutrission:
- Aùssa: Pèrdita rapida ëd pèis (es. ant ij cas ëd guèra).
- Crònica: Deficiense ëd longa durà, ch'a men-a a rachitism o retard mental.
Sornutrission:
- Obesità: Ecess ëd grass ant ël còrp.
- Deficiense ëd vitamìn/mineraj: Anche s'a-i é n'ecess ëd calorìe (es. mancansa ëd fer ant le diete pa varià).
Càuse
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Povertà: Acess limità a mangé nutritiv.
- Guère e migrassion: Distrussion dij sistema alimentar.
- Maladìe: Dissenterìa, parassit, o AIDS ch'a riduvo l'assimilassion dij nutriment.
- Educassion limità: Conossensa scarsa ëd l'importansa ëd na dieta equilibrà.
An Piemont, la denutrission a l'é raira, ma a-i son cas ëd povertà energética (fam ëstërmà) ant le famije vulneràbij.
Efet
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fìsich:
- Stunting (arproviment dij cit).
- Sistema imunitari dësvantagià.
- Ancreus dle maladìe cardiovascolar (ant ij cas d'obesità).
Sossiaj:
- Minor possibilità d'educassion për ij cit denutrì.
- Còst elevà për ël sistema sanitari.
Tratament e Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]Tratament:
- Aliment terapèutich: Biscòt ad ossidà proteiche për ij cit.
- Integrador: Vitamin-a A, fer, o iodi.
- Assistensa psicològica: Për coj ch'a l'han problema d'antorn alimentar.
Prevension:
- Agricoltura sostenìbil: Coltivé aliment nutritiv (es. quinoa, lentije).
- Educassion alimentar: Campagne për mangé fruta, verdura, e proteine maire.
- Polìtiche sossiaj: Sussidi për le famije pòvre o distribussion ëd bon për mangià.
An Piemont, ël program "Mangé san për Tuti" dël 2022 a sosten le famije an dificoltà con distribussion ëd panié alimentari.
Malnutrission ant ël mond
[modìfica | modifiché la sorgiss]Second l'Organissassion për l'Alimentassion e l'Agricoltura (FAO), dël 2023:
- 828 milion ëd përson-e a patisso la fam.
- 149 milion ëd cit a son afetà da stunting.
- 39% dj'adult a son dzorpèis o obèis.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant ël Piemont dël Medi Ev, ij mëssé a distribuìo mija ëd carità a jë bzognos, combinassion ëd pan e feuje ëd verdura.
La Bataja dël Seuli (1630), ant ël Canavèis, a l'ha causà na carestìa ch'a l'ha portà a n'ondà ëd malnutrission.
An Olanda, durant la Sconda Guèra Mondial, ij cit nassù ant ël perìod ëd fam a l'han mostrà pi àut risch ëd maladìe cardìache da grand.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- FAO, Rapòrt sla Sicurëssa Alimentar Global (2023).
- Region Piemont, Polìtiche contra la Povertà (2022).