Marguerite Yourcenar

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Scritris e poetëssa an lenga fransèisa.
Marguerite Yourcenar a l'era nà a dël 1903 a Brussel. A l'ha vivù an vàire part d'Euròpa e a l'é peui stabilisse ant l'ìsola ëd Mount Desert, an sla còsta nòrd-oriental ëd jë Stat Unì, anté ch'a l'é mòrta dël 1987.

Ai 6 ëd mars 1980, Marguerite Yourcenar a l'é stàita elegiùa a l'Academia fransèisa.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Alexis ou le traité du vain combat (romanz, 1929)
  • Feux (pròsa, 1936)
  • Le coup de grâce (romanz, 1939)
  • Mémoires d'Hadrien (romanz ëstòrich, 1951). A l'é l'euvra ch'a l'ha daje a l'autris na nomea mondial; soa concession a l'é ancaminà dël 1924.
  • Les charités d'Alcippe (poema, 1956)
  • Denier du rêve (version definitiva 1959)
  • Sous bénéfice d'inventaire (studi, 1962)
  • Nouvelles orientales (conte, 1963)
  • L'oeuvre au noir
  • Anna, soror...
  • Mishima ou la vision du vide
  • Le temps, ce grand sculpteur
  • En pèlerin et en étranger
  • Le tour e la prison
  • Conte bleu
  • Le dialogue dans le marécage
  • La couronne et la lyre
  • Notre-Dame des hirondelles

L'euvra ëd Marguerite Yourcenar a comprend ëdcò dij travaj teatraj e dle tradussion ëd Virginia Woolf, ëd Henry James, ëd James Baldwin, ëd Yukio Mishima.