Metalurgìa
La Metalurgìa a l'é la siensa e la técnica ch'a studia ij metaj, soe proprietà, e ij process për estra-je, purificheje, e trasformeje an prodòt finì. A l'é un cap branca dl'engignerìa e dla chìmica aplicà, con ròl sentral ant l'industria e la tecnologìa moderna.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La metalurgìa a l'ha d'orìgin antiche. Ant l'Età dël Ram (circa 5000 a.C.), j'òmo a l'han ancaminà a dovré ël ram për fé utiss. Con l'Età dël Bronz (3000 a.C.), a l'han combinà ram e stagn për creé un metal pi dur. Ant l'Età dël Fer (1200 a.C.), ij process ëd fusion a son dventà avansà, grassie a j'Assir e j'Egissi. Ant l'Antichità clàssica, ij Grech e ij Roman a l'han dësvlupà miniere e fonderìe për produssion d'armament e struture. Durant la Rivolussion Industrial dël sécol XVIII, la metalurgìa a l'ha vivù n'evolussion con l'usagi d'àut forn e la produssion ëd assel an scala granda. Ant ël sécol XX, j'arsërche ant le leghe e ij tratament termich a l'han portà a material innovativ com l'alumini o l'assel inossidàbil.
Branche prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Metalurgìa estrativa: Estrassion dij metaj dai mineral (es. arsina, bòssite).
Metalurgìa fìsica: Studi ëd struture cristalin-e e proprietà mecàniche dij metaj.
Metalurgìa mecànica: Trasformassion dij metaj an prodòt (laminassion, stampagi).
Siderurgìa: Produssion e tratament ëd fer e assel.
Pirometalurgìa: Process a àute temperadure (fusion, ridussion).
Process prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Estrassion: Separé ij metaj dai mineraj con técniche com la flotassion o la lissiviassion.
Fusion: Scaudé ël mineral për separé ël metal pur (es. ant ij forn àut).
Leghe: Mës-cé doi o pi metaj për otnì leghe con proprietà speciaj (es. bronz = ram + stagn).
Tratament tèrmich: Tempra, rinveniment, o recossiment për modifiché durëssa o flessibilità.
Stampagg: Dovré stamp për creé component mecànich (es. motor, part d'avio).
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Industria motorìstica: Produssion d'assel për motor o càrter.
Edilissia: Struture d'assel për pont e grata-ciel.
Eletrònica: Metal pur com ël silissi për semicondutor.
Biomédich: Impiant ëd titani për pròtesi òssee.
Energìa: Caudere e tub për central tèrmiche.
Importansa ant la società
[modìfica | modifiché la sorgiss]Svilup tecnològich: Sensa metal, gnun-e machine, eletrònica, o infrastruture.
Economìa: L'industria metalùrgica a crea milion d'impiegh ant ël mond.
Sicurëssa: Produssion ëd leghe resistente a j'assion për l'aeronàutica.
Art e design: Sculture e utiss decorativ an metal.
Sfide
[modìfica | modifiché la sorgiss]Impat ambiental: Emission ëd gas daj forn e gestion ëd scart.
Esauriment dij mineraj: Mineraj com ël ram a son limità.
Riciclagg: Riprocessé ij metaj për riduve ij dësperdiment.
Salute dij travajeur: Esposission a sostanse tòssiche ant j'industrie.
Futur
[modìfica | modifiché la sorgiss]Material avantagià: Leghe lingere për le màchine elétriche o aerospassial.
Tècniche sostenìbij: Dovré energìa renovàbil ant ij process ëd produssion.
Metalurgìa digital: Modél 3D e simulassion për progeté leghe pi eficiente.