Vai al contenuto

Monism

Da Wikipedia.
Parménide, un monista

Ël Monism a l'é na posission filòfica ch'a sosten che la realtà a l'é fàita mach ëd na sostansa fondamental. Sòn a veul dì che, malgré la diversità dle còse ch'as peulo osservé, a-I é mach un sol prinsipi o na sola sostansa ch'a spiega tut l'univers. Ël monism as opon al dualism (ch'a separa la realtà an doi prinsipi, com materia e spìrit) e al pluralism (ch'a aceta vàire prinsipi indipendent).

Tichëtte prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij monista a chërdo che a-i sia un sol tipo ëd realtà ëd base. Costa sostansa ùnica a peul esse identificà con la materia (ant ël cas dël materialism), con la ment o lë spìrit (ant ël cas dl'idealism), o con quaicòsa d'àutr ch'a comprend e a va oltre coste doe categorìe.

Sòrt ëd monism

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A-i son vàire tipo ëd monism, a sconda ëd lòn ch'as consìdera la sostansa ùnica:

  • Monism ëd sostansa: A fortiss che a-i sia mach un tipo ëd sostansa. As peul divid-se an:
    • Materialism: A fortiss che tut a l'é materia o energìa. La ment e la cossiensa a son mach ëd process fìsich.
    • Idealism: A fortiss che la realtà fondamental a l'é ëspiritual o mental. La materia a l'é mach n'aparensa o na projession dla ment.
    • Monism neutral: A fortiss che la sostansa ùnica a l'é nì materia nì ment, ma quaicòsa 'd neutral ch'a peul manifestesse sia coma materia che coma ment.
  • Monism d'atribùt: A fortiss che a-i sìo mach un tipo ëd proprietà o atribùt primari an tut l'univers, combin che a peulo esiste vàire sostanse.
  • Monism an filosofìa oriental: Vàire tradission filòfiche e religiose orientaj, coma l'Induism (an particolar ant la scòla Advaita Vedanta) e 'l Taoism, a peulo esse considerà 'd forme ëd monism, andoa tut a l'é vist com na manifestassion ëd n'Unità Assolùa (ël Brahman o ël Tao).

Ël concet ëd monism a l'é present ant la filosofìa ossidental fin dai temp dij prim filòsof grech, ij Presocràtich. Për esempi, Talete a l'ha identificà l'eva com ël prinsipi ùnich, mentre Parménide a parlava d'un Esse ùnich e imutàbil.

An temp modern, ël filòsof olandèis Baruch Spinoza a l'é un dij pì avosà monista. Për chiel, l'ùnica sostansa a l'é Dé, o la Natura, e tut lòn ch'a esist a l'é mach n'atribùt o na modalità ëd costa Sostansa ùnica.

Ant ël sécol ch'a fa XX, ël fisicism e d'àutre teorìe ant la filòsofìa dla ment a son ëstàite d'apress ëd monism materialista.

Monism e siensa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Vàire siensià e filòsof modern a tendo vers un monism materialista o fìsich, vist che la siensa a treuva dë spiegassion fìsiche për tuti ij fenòmen, comprèisa la ment. La neuro-siensa, për esempi, a serca ëd dëspieghé la cossiensa an termo d'atività cerebral.

La crìtica prinsipal al monism a ven dal sens comun e da la dificoltà a dëspieghé la natura dla cossiensa e dij sentiment an partensa mach da 'd process fìsich. Ij dualista a chërdo che la ment o l'ànima a sio 'd sostanse separà dal còrp.