Morté (arma)

Un morté a l'é n'arma d'artijerìa motobin sempia e portàtil, ch'a tira 'd projétij (generalment ciamà "bombe") an na cùrva motobin àuta, con n'àngol ëd tir motobin gròss (da 45° a 85°). A l'é dovrà për tiré contra 'd bersaj ch'as peulo nen vëdde da la posission dël tir, coma 'd trincee, d'edifissi, o 'd trupe s-ciassà daré d'ostàcoj.
Caraterìstiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]Un morté a l'é formà da:
- Na càna lissa: Senza rigadura, motobin curta.
- Na piataforma 'd base: Për ampedì che 'l morté a intra ant la tèra quand a tira.
- Un biped: Ch'a ten la cana e ch'a përmet ëd regolé l'àngol e la diression.
- Projétil a coa (la "bomba"): Ch'as caria da la boca dla cana (muzzle-loaded). La bomba a l'ha d'ale stabilisatris e na caria esplosiva secondaria ch'a s-ciòpa quand a bat a tèra.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij prim morté a son comparì ant ël sécol XV coma evolussion dle bombarde. A j'ero motobin gròss e a servìo për tiré dzora a le muraje durant j'assedi. La version moderna e portàtil a l'é stàita dësvlupà ant la Prima Guèra Mondial dal capitan anglèis Sir Frederick Wilfrid Scott Stokes (Stokes mortar). A l'é dventà n'arma fondamental ant la guèra 'd trincea për la soa capacità 'd colpì drit ant le trincee nemise.
Utilisassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël morté a l'é n'arma motobin flessìbil e ràpida:
- A peul esse montà e tiré an pòche minute.
- A peul cambié posission an pressa.
- A tira 'd bombe ch'a s-ciòpo an ëslansand dë schege (letaj contra la fanterìa).
- A l'é bon për ël combatiment an sità e ant le montagne, andova l'artijerìa tradissional a peul nen rivé.
Ij morté a son dovrà da la fanterìa për deje suport ëd feu ai sò soldà, sensa ciamé l'artijerìa greva.
Sòrt ëd morté
[modìfica | modifiché la sorgiss]Për càlibr
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Morté leger: 60 mm (es. M224 american) - portà da un soldà.
- Morté medi: 81 mm (es. L16 britannich) - për echip.
- Morté pesant: 120 mm (es. M120 american, 2B11 russ) - për compagnìe.
- Morté motobin pesant: 240 mm (soviétich) - pì nen dovrà.
Për mòbilità
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Portàtij: A tòch, portà dai soldà.
- Montà su veicol: An sna piataforma 'd camion o ëd veicoj blindà.
- Autopropulsà: Integrà an veicoj spessìfich.
Procedura 'd tir
[modìfica | modifiché la sorgiss]- As posa la base a tèra.
- As monta la cana e 'l bipede.
- As régola l'àngol e la diression.
- As caria la bomba da la boca dla cana.
- La bomba a cala e, quand a riva al fond, na càrga esplosiva a la spara e a la manda fòra.
- La caria prinsipal dla bomba a s-ciòpa a l'ancrosiesse col teren.
Vantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Semplissità: Pòche part, a l'é fàcil d'usé e da mantnì.
- Cost bass.
- Portàtil.
- Rapidità 'd feu.
- Efet psicològich: Ël s-ciòp a l'é motobin àut e caraterìstich.
Dësvantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Precision limità: Men che l'artijerìa tradissional.
- Portà limità (an general fin a 5-7 km për ij morté medi).
- Vulnerabilità: La posission a peul esse localisà dal nemis e contra-colpìa.
Morté modern
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij morté d'ancheuj a peulo:
- Esse guidà da 'd computer për mijoré la precision.
- Tiré munission guidà.
- Esse operà da lontan (robotisà).
Morté ant la coltura 'd massa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël s-ciòp motobin àut e distintiv dël morté a l'é motobin arpresentà ant ij film ëd guèra. L'espression "mortar attack" a l'é dventà sinònim d'atach imprevedìbil e devastant.