Navigassion astronòmica
Navigassion astronòmica a l'é l'usgi ëd le stèile, ël Sol, la Lun-a e ij pianeta për determiné la posission e la diression ëd na nav an sl'ambrun-a o ant l'aria. Prima dl'invension ëd sistema modern com ël GPS, sta técnica a l'era essensial për ij viagiator, ij marinar e j'esplorador.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La navigassion astronòmica a l'ha soe orìgin ant l'antichità. J'Egissian e ij Feniss a dovravo le stèile për orientesse ant ël Mediterani. IJ Polinesian a l'han traversà l'Océan Passìfich con na conossensa aprofondìa dle costelassion. Ant ël Medi Ev, j'Arab a l'han ameliorà j'utiss com l'astrolabi. Ant ël sécol XVIII, John Harrison a l'ha inventà ël cronòmeter marin, ch'a l'ha arzolvù ël problema ëd determiné la longitùdin.
Prinsipi fondamentaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]La navigassion astronòmica as basa su tre element:
- Latitùdin: Mzurà con l'àutëssa dël Polar (stèila polar) dzora a l'orisont.
- Longitùdin: Calcolà con la diferensa antra l'ora local e l'ora d'un meridian ëd arferiment (es. Greenwich).
- Angol d'autëssa: Pijà con un sestant për determiné la posission d'un còrp celest.
Ij navigator a deuvro ëdcò dj'almanach astronòmich për savèj le posission prevëddùe dle stèile.
Esempi stòrich
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Cristòfo Colomb: A l'ha dovrà la stèila polar e ël Sol për traversé l'Océan Atlàntich.
- James Cook: A l'ha esplorà ël Passìfich con ël cronòmeter ëd Harrison.
- Navigassion polinesian-a: A dovrava le stèile, ij mojen e j'onde për orientesse.
Sfide e limitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Malgré soa eficassa, la navigassion astronòmica a l'ha dij problema:
- Temp nen favorèivol: Nìvole o tempesta a përmëtto pa d'oservé le stèile.
- Error ëd mzura: Na minca ant ël sestant o ant l'ora a peulo mené a dësvìe pericolose.
- Conossensa aprofondìa: A ciama na formassion longa e pràtica costanta.
Ant l'era moderna, la navigassion satelitar a l'ha sostituì sta técnica, ma a l'é ancó amportanta tanme riserva për cas d'emergensa.
Usagi modern
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Educassion: J'academie naval e ij pilot a l'han ëd cors ëd navigassion celesta.
- Survivensa: J'esplorador e ij militar a lo deuvro s'a-i é faliment tecnològich.
- Astronomìa amatorial: Passionà a deuvro ël sestant për osservé ël cel.
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Colegament esterne
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Royal Museums Greenwich - Stòria dël cronòmeter ëd Harrison.
- Almanach nàutich - Dat atualisà për la navigassion celesta.