Navigassion satelitar
Navigassion satelitar a l'é un sistema ch'a deuvra na costelassion ëd satélit artificiaj për determiné la posission geogràfica, la velocità e l'ora precisa ëd n'arsivdor an sla Tèra o davzin. Cost sistema a l'é dovrà ant l'automòbil, l'aviassion, la navigassion marìtima e fin-a ant jë smarphone. Esempi prinsipaj a son ël Sistema 'd posissionament global (GPS) djë Stat Unì, ël GLONASS russ, ël Galileo europeng e ël BeiDou cinèis.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'idèja ëd navigassion satelitar a nass dël 1957 con ël lansi ëd lë Sputnik 1, quand che ij sientià a l'han notà che ël signal radio dël satélit a podìa esse dovrà për determiné soa posission. Ant j'agn 1960, la Marin-a djë Stat Unì a l'ha butà an servissi ël sistema Transit, ël prim a dovré ij satélit për la navigassion. Ant ij agn 1970, ël programa militar NAVSTAR a l'ha dàit nàita al GPS, dventà operativ dël 1995. D'àutri pais a l'han peui creà ij sò sistema për reduve la dipendensa da jë Stat Unì.
Prinsipi ëd fonsionament
[modìfica | modifiché la sorgiss]La navigassion satelitar as basa su na rej ëd almanch 24 satélit ch'a giro an órbita àuta (da 20.000 a 36.000 km). Minca satélit a manda un signal ch'a conten:
- Temp giust (sincronisà con arrlògi atòmich).
- Posission orbital dël satélit.
L'arsivdor (es. ant në smarphone) a mzura ël ritard dël signal da 4 o pi satélit për calcolé soa distansa da mincadun. Con la técnica ëd triangolassion, a determina latitùdin, longitùdin e autëssa. La precision a peul rivé a pòchi centiméter ant le version pì avansà.
Usagi pràtich
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Navigassion personal: Aplicassion com Google Maps o Waze a deuvro ël GPS për mostré la stra an temp real.
- Aviassion e marin-a: Sistema antigrop për evité collision e trové rote sicure.
- Agricoltura ëd precision: Trator e màchine ch'a semno o a fërto con arferiment satelitar.
- Socors: Localisassion d'urgensa për ambulanse o elicòter.
- Sincronisassion: Ret ëd telecomunicassion, server internet e sistema finansiari a deuvro l'ora satelitar për evité eror.
Sfide e limitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ostrussion dël signal: An sità con grata-cej, ant ëd tùnel o ant le valade montagnose.
- Guèra spassial: J'atach a j'infrastruture satelitar (es. mìssile anti-satélit) a peulo destabilisé ël sistema.
- Spoofing e jamming: Falsificassion o blocagi dij signal për angané j'arsivdor.
- Privatëssa: Trassament continu ëd le pòstission a men-a a debate su la sorveliansa.
Svilup modern
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le neuve generassion ëd satélit a pòrto amportant amprovement:
- GPS III: Signal pì fòrt e precision ëd sota 1 m për ël pùblich.
- Galileo: Sistema sivil europeng con servissi ëd salvament integrà.
- Integrassion multi-sistema: J'arsivdor a peulo coleghesse a GPS, GLONASS e Galileo simultani.
- 5G e IoT: Colegament tra navigassion satelitar e ret terestr për aplicassion ant le sità inteligente.
Futur
[modìfica | modifiché la sorgiss]La navigassion satelitar a sarà essensial për j'automòbij autonòm, ij dron ëd livrason e le mission spassiaj. Le tecnologìe ch'a deuvro l'inteligensa Artifissial për antërpreté ij dat a peulo rende ij sistema ancor pì precis e afidàbij.
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sistema 'd posissionament global
- GLONASS
- Galileo (sistema 'd navigassion)
- Triangolassion
- Internet ëd le còse
Colegament esterne
[modìfica | modifiché la sorgiss]- GPS.gov - Anformassion ufissiaj dal govern djë Stat Unì.
- Agensia Spassial Europenga - Detaj dël sistema Galileo.