Nematòd
Ij Nematòd (sientìfich: Nematoda) a son un phylum d'animalj invertebrà apartenent al regn dij Animalia. A son ciamà comunement «verm rotond» për via 'd soa forma cilìndrica e dël còrp nen segmentà. A son organisà an pì che 25.000 specie conossùe, ma as pensa che ël nùmer total a peula rivé a un milion.
Tassonomìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Regn: Animalia
Phylum: Nematoda
Class: A comprend principalment doe class: Chromadorea e Enoplea. Minca class a l'ha divers órdin e famije, coma Rhabditida (es. Caenorhabditis elegans) e Ascaridida (es. Ascaris lumbricoides).
Morfologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij nematòd a l'han un còrp longh e sutil, con na cutìcola protetiva ch'a-j përmet ëd soporté condission ostij. A l'han un sistema digestiv complet (boca, antestin, ani) e un pseudocele, na cavità corporea pa completa. A l'han mach mùscoj longitudinaj, sensa sistema circolatòri o respiratòri.
Abitat e Ecologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]As treuvo an tuti j'ambient: ant la tèra, ant l'eva dossa, ant l'eva marsa e coma parassita ëd piante, animaj e òm. Coj parassita a peulo causé maladìe coma l'ascaridiosi (Ascaris) o la filariosi. J'àutri a son ùtij ant l'ecosistema, decomponend materia orgànica e regoland la popolassion d'àutri organism.
Amportansa për l'Òm
[modìfica | modifiché la sorgiss]Negativa: Minca ann, ij nematòd parassita a danegio le coltivassion (es. Meloidogyne ch'a ataca le rèis) e la salute uman-a.
Positiva: Chèidun a son dovrà ant la biodegradassion o coma model për la ricerca sientìfica (Caenorhabditis elegans a l'ëstudià për la genética).
Esempi avosà=
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ascaris lumbricoides: Parassita dl'intestin uman.
C. elegans: Dovrà për studi biològich.
Dirofilaria immitis: Causa la maladìa dël «verm dël cheur» ant ij can.
Ij nematòd a mostro na granda adatabilità, vivend tant ant j'ambient estrem coma ant ij tropicaj. Sò studi a l'é ciav për capì la biodiversità e ij process evolutiv.