Obesità
L'obesità a l'é na condission médica caraterisà da n'ecess ëd grass ant ël còrp ch'a peul porté a problema ëd salute. As definiss con n'Ìndes ëd Massa Corporal (IMC) ëd 30 o pi, calculà dividend ël pèis (an kg) për l'autëssa (an méter quadrà). A l'é un problema global, associà a maladìe com ël diabète, l'ipertension, e le patologìe cardìache.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant l'antichità, l'obesità a l'era vista com simboj ëd richëssa e prosperità. An Euròpa, ant ël Medi Ev, la disponibilità ëd mangé a l'era limità, ma con l'industrialisassion dël sécol XIX, l'acess a aliment calorich a l'é aumentà. An Piemont, ant j'agn 1980, l'introdussion ëd fast food e dle diet-e pa equilibrà a l'ha contribuì a na chërsùa dij cas d'obesità.
Càuse
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Dieta pa salutar: Consum elevà ëd grass saturà, sùcher, e aliment processà.
- Sedentarism: Pòca atività fìsica (es. travaj d'ufissi, vision ëd la TV).
- Genética: Predisposission famijar a guadagné pèis.
- Fator sossio-econòmich: Anche ij pais rich, le famije pòvre a peulo avèj acess mach a mangé pa nutritiv.
- Stress e seugn scàrs: A peulo alteré j'ormon ch'a régolo la fam.
An Piemont, j'àree urban-e (es. Turin) a registro tass d'obesità pi àute che le zòne ruraj, për colpa ëd lë stil ëd vita pi pressà.
Efet sla Salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Diabète ëd tipo 2: Resistensa a l'insulin-a causà dal grass ant ël sangh.
- Maladìe cardìache: Ipertension e arterie strèite.
- Artrosi: Pression ecessiva su j'articolassion (ginòj, schin-a).
- Apnea dël seugn: Interussion dla respirassion ant ël ripos.
- Depression e ansietà: Associà a stigma sossial o dificoltà ëd moviment.
Diàgnosi
[modìfica | modifiché la sorgiss]IMC: Pèis (kg) / Autëssa (m)².
- 25-29.9: Sovrapèis.
- ≥30: Obesità.
Mzure ëd la vita: Pi ëd 102 cm për j'òm e 88 cm për le dònne a indica risch elevà.
Nòta: L'IMC a peul nen distingue antra grass e mùscoj, donch a l'é pa sempe precis.
Tratament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Cambiament ëd lë stil ëd vita:
- Dieta equilibrà (fruta, verdura, gran antregh).
- Esercissi regolar (almanch 150 minut a la sman-a).
Medicament:
- Orlistat (a riduv l'assimilassion ëd grass).
- GLP-1 (a contròla la fam).
Chirurgìa bariàtrica:
- Bypass gàstrich o sleev gàstrich për riduve la capacità dlë stòmi.
- An Piemont, l'Ospidal San Luigi ëd Orbassan a l'é specialisà ant la chirurgìa bariàtrica.
Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Educassion alimentar ant le scòle: Ansegné a lese le tichëtte nutrissionaj.
- Polìtiche pùbliche: Tassassion dle bevande sucrà, promossion dle piste ciclàbil.
- Program locaj: An Piemont, ël Proget Salute a eufr consulense gratuite për le famije.
Statìstiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Mondial (OMS, 2023): 650 milion d'adult obèis.
- Italia: 10% dj'adult, con pì cas ant ël Sud.
- Piemont: 8% dël 2023, ma un 30% ëd la popolassion a l'ha sovrapèis.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant ël Piemont dël '700, ël polìtich Camillo Benso ëd Cavour a l'era conossù për esse robust, ma soa dieta a l'era basà ansima a risòt e carn ëd cassa.
La Bagna Cauda, un piat tradissional piemontèis, a l'é rica d'euv e sal, ma a peul esse part ëd na dieta equilibrà s'a l'é servìa con verdure.
Ant ël Medi Ev, ij mëssé piemontèis a consijavo ël digiun e j'erbe amère për controlé ël pèis.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Organissassion Mondial ëd la Sanità (OMS), Rapòrt sl'Obesità (2023).
- Minister ëd la Salute Italian, Guida a la Dieta Mediterania (2022).