Vai al contenuto

OpenAI

Da Wikipedia.

OpenAI a l'é n'asienda d'arserca an sël camp dl'anteligensa artifissial (IA) fondà dël 2015. Sò but prinsipal a l'é col d'assicuré che l'IA a giuta tuta l'umanità an manera sicura e benéfica. Tra ij fondator a-i son Sam Altman, Elon Musk, e d'àutri rivà dal mond dla tecnologìa e dla siensa.

OpenAI a l'é stàita creà dë dzèmber dël 2015 con n'achit ëd 1 miliard ëd dòlar da part dij fondator. An orìgin, a l'é nàita com organisassion sens-a fin ëd vagné, ma dël 2019 a l'ha cambià strutura për diventé na sossietà a fin ëd vagné limità (capped-profit), për atrae pì 'd fond e talent.

La mission d'OpenAI a l'é cola d'avansé l'IA an manera responsàbil, garantend che le tecnologìe dësvlupà a sio dovrà për ël bin comun. A pòrto anans d'arserca për evité che l'IA a peussa causé dësquilibri sociaj o dann a la società.

Prodòt e servissi

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • GPT (Generative Pre-trained Transformer): Na serie ëd modej ëd lenga, con GPT-3 e GPT-4 tra ij pì avansà. A pe* ulo generé test, arsponde a dëmande, e scrive còdes.
  • DALL-E: Modèl ch'a crea figure da descrission testuaj.
  • ChatGPT: Na IA ch'a diàloga con j'utent, dovrà për assistensa, amparament, e pì ancor.
  • API: Servissi për jë svilupador për integré j'IA d'OpenAI ant le aplicassion.

Dël 2019, Microsoft a l'ha investì 1 miliard ëd dòlar an OpenAI, e dël 2023 n'àutr investiment ëd 10 miliard. Sta colaborassion a përmet a Microsoft ëd dovré le tecnologìe d'OpenAI ant ij sò servissi, com Azure AI.

Etica e Sicurëssa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

OpenAI a dédica risorse a la sicurëssa dl'IA, studiand j'arzigh ëd modej tròp potent. A l'ha ëdcò dij protocoj për evité abus e deformassion ant le risposte. A sostnìss ël concet ëd IA alignà ai valor uman.

Elon Musk a l'ha chità l'asienda dël 2018 për conflit d'interess.

ChatGPT a l'ha rivà a 100 milion d'utent mach 2 mèis apress la publicassion dël 2022.