Póver da sparé
La póver da sparé (o póver nèira) a l'é un material esplosiv basà su na mës-cia ëd salnitr (nitrat ëd potassi), carbon, e sofro. A l'é stàit ël prim esplosiv chìmich dovrà ant la stòria e a l'ha revolussionà tant la guèra coma la costrussion, an consentend ël dësvlup d'arme da feu e feu d'artifissi. An Piemont, soa produssion e usagi a l'han marcà l'época medieval e moderna, anfluensand l'architetura militar e le tradission locaj.
Composission e produssion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La póver da sparé as compon ëd tre ingredient prinsipaj an proporsion standard (anviron 75% salnitr, 15% carbon, 10% sofro):
- Salnitr (KNO₃): Ossidant ch'a lìbera ossìgen durant la reassion.
- Carbon (C): Combustìbil, ëd sòlit otnù da bòsch ëd sàles o tamaris.
- Sofro (S): A riduv la temperadura ëd ignission e a stabilisa la combustion.
La produssion tradissional a prevëdd ëd pesté j'ingredient fin-a a otnì na póver fin-a, peui granulà për modifiché la velocità ëd combustion. Ant ël Piemont stòrich, le polverere (fàbriche ëd póver) a j'ero situà davzin ai castej për garantì na fornitura costanta a le fòrse armà.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La póver da sparé a l'é stàita anventà an Cin-a ant ël sécol IX, ma a l'é rivà an Euròpa via la Via dla Seta ant ël sécol XIII. Ant ël Piemont medieval, a l'é stàita dovrà për la prima vira ant le bataje d'assedi, com cola dël Castel ëd Verzeul (Cuni), anté che canon a póver a son ëstàit dovrà për dëblocà le muraje.
Ant ël Rinassiment, Turin a l'é dventà un sènter d'arserca militar, con l'anstalassion ëd polverere reaj për sosten-e le guère dël Ducà ëd Savòja. Ant ël 1706, durant l'Assedi ëd Turin, la póver da sparé a l'ha giugà un ròl ciav ant la difèisa dla sità contra ij Fransèis.
Con l'ariv dj'esplosiv modern (es. dinamite), la póver da sparé a l'ha përdù amportansa andustrial, ma a l'é restà dovrà për ij feu d'artifissi e la cassa.
Sòrt ëd póver da sparé
[modìfica | modifiché la sorgiss]Póver nèira tradissional: Granulassion grossolana për canon e fusij àntich.
Póver sensa fum (inventà dël sécol XIX): Pì stabil e men visìbil, dovrà ant le arme moderne.
Póver pirotécnica: Mës-cia con metal për coloré le fiame (es. strass ross për ij feu d'artifissi).
Utilissassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Militar: Canon, fusij, e bombe antiche.
Spetacol: Feu d'artifissi com coj dla festa ëd San Gioann a Turin.
Cassa: Carie për fusij a percussion.
Artisanà: Realisassion ëd miniatura militar për musé o re-costrussion stòriche.
Impat ambientaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]La póver da sparé a peul lassé residuà ëd metal (es. piomb) e sostanse tòssiche (es. nitrà) ant l'eva e ël teren. An Piemont, le zòne d'antica produssion (es. ant ël Canavèis) a son ëstàite bonificà për ridùe j'efet negativ.
Cultura piemontèisa e póver da sparé
[modìfica | modifiché la sorgiss]Musé: Ël Musé Stòrich Nassional d'Artijerìa a Turin a espon canon e munission antiche ch'a dovravo póver nèira.
Manifestassion: La Fera dël Feu a Vinèj (Canavèis), anté che ij pirotécnich locaj a mostro l'art dij feu d'artifissi tradissionaj.
Tradission: Le bataje ëd re-costrussion (es. la Bataja ëd Marengh) ch'a dòvro répliche d'arme àntiche carià con póver.
Literatura: Mension ant le conte popolar ëd l'usagi dël canon durant j'assedi piemontèis.
Avnì dla póver da sparé
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ancor ancheuj, la póver da sparé a l'é dovrà për:
- Ricreassion stòrica: Arme d'época për musé e colessionista.
- Feu d'artifissi tradissionaj: Manten-e vive le feste locaj.
- Sperimentassion chìmica: Studi për mejoré la sigurëssa dj'esplosiv.