Pistòla


Na pistòla a l'é n'arma da feu curta e portàtl, ch'as deuvra generalment con na man sola (ancheuj as deuvro le doe man). A l'é n'arma da dësfèisa përsonal, da combatiment a curt ragg, e 'dcò për lë spòrt dël tir.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Na pistòla a l'é formà da:
- Cana: Andoa a viagia 'l projétil.
- Culata (frame): La strutura prinsipal, andoa as monto tute le part.
- Caricator (magazine): Che a conten le cartoce, soens destacàbil.
- Sistema 'd colp (action): Mecanism ch'a serv për carieje, tireje, e gavé la cartocia veuida.
- Mire (sights): Për miré 'l bersaj.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij prim esempi 'd pistòle a son dël sécol XV (hand cannon). A son evolvusse an manera lenta:
- Sécol XVI-XVII: Pistòle a roa (wheel lock) e a luminel (flintlock).
- Sécol XIX: Revòlver (Samuel Colt) e pistòle a retrocàrica con cartuce.
- Sécol XX: Pistòle semi-automàtiche (Borchardt, Luger, Colt M1911).
- Sécol XXI: Material compòsit, sistema 'd mira avansà, e design ergonòmich.
Sòrt prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Revòlver
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'ha un cilìnder rotant (cylinder) ch'a conten le cartoce. A l'é sempi, robust, e afidàbil. Quand a së sgnaca 'l grilet, ël cilìnder a gìra e a buta na neuva cartocia sota 'l percussor.
Pistòla semi-automàtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]La pì comun ancheuj. Quand as tira un colp, ël gas ëd l'esplosion a fa arculé la culata, ch'a cata la cartocia veuida e a caria na neuva. A venta sgnaché 'l grilet minca vira për un colp.
Pistòla automàtica (mitrajëtta)
[modìfica | modifiché la sorgiss]A peul tire 'd ràfiche. A l'é limità a l'usage militar e 'd polissìa.
Pistòle speciaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Pistòle da tir: Con cana longa e mira precisa.
- Pistòle da deriva (derringer): Mini, për stërmé.
- Pistòle a gas (air gun): Për lë sport o l'ansidiament.
Càlibr
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij càlibr pì comun a son:
- .22 LR: Për tir sportiv e ansegnament.
- 9mm Parabellum: Ël càlibr pì dovrà da polissìa e esércit.
- .45 ACP: Potent, dovrà ant le doe guère mondiaj.
- .380 ACP: Për pistole cite e për dësfèisa.
- .357 Magnum e .44 Magnum: Për revòlver potent.
Utilisassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Militar: Arma secondaria për ofissià e trupe ch'a l'han d'àutre arme.
- Polissìa: Për dësfèisa e për ël contròl dël teritòri.
- Dësfèisa sivil: Për protege la ca o për portela (andova a l'é consentì).
- Sport: Tir al bersaj (olìmpich e nen).
- Criminaj: Da part ëd malvivent.
Sicurëssa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le pistole a l'han vàire sistema 'd sicurëssa:
- Sicura a man (manual safety): Un boton o na leva ch'a bloca l'arma.
- Sicura 'd grilet (trigger safety): A venta sgnaché tut ël grilet.
- Sicura dësblà da la man (grip safety): A l'é dësblà mach quand as ten l'arma an man.
- Sistema drop safety: A évita che l'arma a parta s'a dròca.
Fabricassion e marca avosà
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Colt (USA): Colt M1911, Python.
- Glock (Àustria): Pistòla an polìmer, motobin moderna.
- Sig Sauer (Almagna/Svìssera): P226, P320.
- Beretta (Italia): Beretta 92 (M9 american-a).
- CZ (Repùblica Ceca): CZ 75.
- Smith & Wesson (USA): Revòlver e pistòle.
Legalità ant ël mond
[modìfica | modifiché la sorgiss]Possess e pòrt d'arma da feu a cambio motobin da pais a pais:
- Stat Unì: A l'é përmëttù an vàire stat (Second Amendment).
- Euròpa: A l'é motobin regolà. An Italia, a-i va na licensa e 'n permess për portela.
- Giapon e Regn Unì: A son motobin restritiv.
- Svìssera: Ij sivij a peulo avèj l'arma da feu a ca, ma a peulo nen portela.
Pistòla ant la coltura 'd massa
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'é l'arma pì dovrà ant ij film d'assion, ij romanz polissiesch, e ij videogieugh. A l'é 'n sìmbol ëd podèj, 'd perìcol, e 'd protession.