Vai al contenuto

Pistòla

Da Wikipedia.
Colt 1851
Luger P8

Na pistòla a l'é n'arma da feu curta e portàtl, ch'as deuvra generalment con na man sola (ancheuj as deuvro le doe man). A l'é n'arma da dësfèisa përsonal, da combatiment a curt ragg, e 'dcò për lë spòrt dël tir.

Na pistòla a l'é formà da:

  • Cana: Andoa a viagia 'l projétil.
  • Culata (frame): La strutura prinsipal, andoa as monto tute le part.
  • Caricator (magazine): Che a conten le cartoce, soens destacàbil.
  • Sistema 'd colp (action): Mecanism ch'a serv për carieje, tireje, e gavé la cartocia veuida.
  • Mire (sights): Për miré 'l bersaj.

Ij prim esempi 'd pistòle a son dël sécol XV (hand cannon). A son evolvusse an manera lenta:

  • Sécol XVI-XVII: Pistòle a roa (wheel lock) e a luminel (flintlock).
  • Sécol XIX: Revòlver (Samuel Colt) e pistòle a retrocàrica con cartuce.
  • Sécol XX: Pistòle semi-automàtiche (Borchardt, Luger, Colt M1911).
  • Sécol XXI: Material compòsit, sistema 'd mira avansà, e design ergonòmich.

Sòrt prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ha un cilìnder rotant (cylinder) ch'a conten le cartoce. A l'é sempi, robust, e afidàbil. Quand a së sgnaca 'l grilet, ël cilìnder a gìra e a buta na neuva cartocia sota 'l percussor.

Pistòla semi-automàtica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La pì comun ancheuj. Quand as tira un colp, ël gas ëd l'esplosion a fa arculé la culata, ch'a cata la cartocia veuida e a caria na neuva. A venta sgnaché 'l grilet minca vira për un colp.

Pistòla automàtica (mitrajëtta)

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A peul tire 'd ràfiche. A l'é limità a l'usage militar e 'd polissìa.

Pistòle speciaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Pistòle da tir: Con cana longa e mira precisa.
  • Pistòle da deriva (derringer): Mini, për stërmé.
  • Pistòle a gas (air gun): Për lë sport o l'ansidiament.

Ij càlibr pì comun a son:

  • .22 LR: Për tir sportiv e ansegnament.
  • 9mm Parabellum: Ël càlibr pì dovrà da polissìa e esércit.
  • .45 ACP: Potent, dovrà ant le doe guère mondiaj.
  • .380 ACP: Për pistole cite e për dësfèisa.
  • .357 Magnum e .44 Magnum: Për revòlver potent.
  • Militar: Arma secondaria për ofissià e trupe ch'a l'han d'àutre arme.
  • Polissìa: Për dësfèisa e për ël contròl dël teritòri.
  • Dësfèisa sivil: Për protege la ca o për portela (andova a l'é consentì).
  • Sport: Tir al bersaj (olìmpich e nen).
  • Criminaj: Da part ëd malvivent.

Le pistole a l'han vàire sistema 'd sicurëssa:

  • Sicura a man (manual safety): Un boton o na leva ch'a bloca l'arma.
  • Sicura 'd grilet (trigger safety): A venta sgnaché tut ël grilet.
  • Sicura dësblà da la man (grip safety): A l'é dësblà mach quand as ten l'arma an man.
  • Sistema drop safety: A évita che l'arma a parta s'a dròca.

Fabricassion e marca avosà

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Colt (USA): Colt M1911, Python.
  • Glock (Àustria): Pistòla an polìmer, motobin moderna.
  • Sig Sauer (Almagna/Svìssera): P226, P320.
  • Beretta (Italia): Beretta 92 (M9 american-a).
  • CZ (Repùblica Ceca): CZ 75.
  • Smith & Wesson (USA): Revòlver e pistòle.

Legalità ant ël mond

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Possess e pòrt d'arma da feu a cambio motobin da pais a pais:

  • Stat Unì: A l'é përmëttù an vàire stat (Second Amendment).
  • Euròpa: A l'é motobin regolà. An Italia, a-i va na licensa e 'n permess për portela.
  • Giapon e Regn Unì: A son motobin restritiv.
  • Svìssera: Ij sivij a peulo avèj l'arma da feu a ca, ma a peulo nen portela.

Pistòla ant la coltura 'd massa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é l'arma pì dovrà ant ij film d'assion, ij romanz polissiesch, e ij videogieugh. A l'é 'n sìmbol ëd podèj, 'd perìcol, e 'd protession.