Plàstica
La plàstica a l'é un material sintétich o semi-sintétich fabricà da polìmer orgànich, soens derivà dal petròli o dal gas natural. Caraterisà da flessibilità, resistensa a la corosion e facilità ëd produssion an forma variàbil, a l'é dovrà an vàire setor, da l'ambalagi a l'andustria automobilìstica. Malgré soa utilità, l'impat ambiental ëd la plàstica, dzortut cola monousagi, a l'é un problema global.
Composission e produssion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La plàstica as compon ëd polìmer (caden-e longhe ëd molécule) combinà con aditiv com plastificant, pigment, o stabilisant. La produssion a ancamin-a con la trasformassion dij derivà dël petròli (come l'etilen) an polìmer atravërs process ëd polimerisassion. Sti polìmer a peulo esse modificà con técniche com:
- Stampagi a inession: për part complesse.
- Estrussion: për profil continuà (es. tub).
- Sofiagi: për botèile e contenidor.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le prime plàstiche sintétiche, coma la bachelite (1907), a son ëstàite anventà an Euròpa e Stat Unì. Ant ël Piemont, l'usagi dla plàstica a l'ha avù n'ampia espansion dòp la Sconda Guèra Mondial, con l'andustria automobilìstica (es. FIAT) ch'a l'ha ancorporala ant le component për ridùe ël pèis dle viture. Ant j'agn '60-'70, le fàbriche piemontèise a produvìo materiaj plástich për l'edilissia, l'agricoltura, e ij ben ëd consum.
Sòrt ëd plàstica
[modìfica | modifiché la sorgiss]Termoplàstiche: Peulo esse fondùe vàire vire (es. PET, polietilen, PVC).
Termoindurent: Resist a la fusion (es. epossìdich, poliuretan).
Elastòmer: Material flessìbij e arsistent (es. goma sintética).
Plàstica biodegradàbil: Prodovùa da sorgiss renovàbij (es. àmid ëd mais).
Utilissassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Embalage (botèile, sachet, film).
Costrussion (tub, isolament, fnestrin).
Auto (parafangh, interior).
Medzin-a (siringhe, pròtesi).
Eletrònica (cassie ëd smartphone, component).
Riciclagi e sfide ambientaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]La plàstica a l'é difícil da riciclè për via dij tipo diferent e dij contaminant. Ël process a peul anclude:
- Sernìa për categorìa (es. PET, HDPE).
- Triturassion e fusión për creé materiaj secondari.
An Piemont, ij sènter ëd racòlta diferensià a travajo për aumenté ël përsent ëd riciclagi, ma na gran part a finiss ancor an inceneritor o discarie. Campagne com "Plastìca Libera" a serco ëd sensiblisé contra l'usagi ëd plàstica monousagi.
Cultura piemontèisa e plàstica
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'ha n'andustria plástich ativa, con asiende ant la provincia ëd Turin e d'Alessandria ch'a esporto an Euròpa.