Vai al contenuto

Polmonite

Da Wikipedia.

La polmonìte a l'é n'anfession ch'a càusa l'infiamassion dij sachet d'aria (alvéoj) ant un o tuti e doi ij polmon. A peul esse causà da bateri, virus, fonz o d'àutri micro-organism. A l'é un-a dle maladìe respiratòrie pì comune e grave, dzortut ant le përson-e déboj, ij vej e ij cit.

Le cause prinsipaj ëd polmonite a comprendo:

Ij sìmptom prinsipaj a son:

  • Toss con o sensa catar.
  • Frev, tërmolon e sudor.
  • Dificoltà respiratòria o fià curt.
  • Dolor al pèt, dzortut cand as respira.
  • Confusion (ant j'ansian).
  • Pèrdita d'apetit e stanchëssa.

Ël diagòstich as basa su:

  • Esam fìsich: Sente ij polmon con ël stetoscòpi për trové son anòrmaj.
  • Radiografìa dël pèt: Për visualisé le zone infiamà.
  • Esam dël sangh e dël catar: Për identifiché l'agent patògen.
  • TAC (Tomografìa Assial Computerisà): Për cas complicà.

Ël tratament a dipend da la causa:

  • Polmonìte batérica: Antibiòtich com amoxicilin-a, macròlid, o cefalosporin-e.
  • Polmonìte viral: Antiviràj (es. për influensa), ma dzortut arpos e idratassion.
  • Polmonìte da fungh: Antifonz.
  • Ossigen terapìa o ventilassion mecànica ant ij cas grave.
  • Vacin: Esisto vacin contra Streptococcus pneumoniae (pneumocòch) e contra l'influensa.
  • Igene: Lavesse le man ëd soens, sté lontan da përson-e malavie.
  • Stil ëd vita: Evité ëd fumé, mangé bin, fé atività fìsica.

La polmonìte a l'é stàita identificà për la prima vira ant l'Egit antich. Ant ël 1882, ël siensià Carl Friedländer a l'ha identificà ël bateri Klebsiella pneumoniae. Prima dl'introdussion dj'antibiòtich, la polmonìte a l'era na càusa comun ëd mòrt.

Se nen tratà, la polmonìte a peul porté a:

  • Sepsi: Anfession generalisà.
  • Ascess polmonar: Acumulassion ëd pus ant ij polmon.
  • Difoltà respiratòria crònica.

(EN) Musher, D.M. (2020). "Pneumonia". New England Journal of Medicine.