Protestantésim
Ël Protestantésim a l'é un dij branch prinsipaj dël Cristianésim, nassù ant ël sécol XVI con la Arforma Protestanta, inissià da figure com Martin Luter, Gioan Calvin e Ulrich Zwingli. A l'ha arvoltà le tradission e le dotrin-e dla Cesa catòlica roman-a, an basandse an sël ritorn a la Bibia com autorità ùnica (sola scriptura) e an sl'ideja che la salvëssa a sia otnùa për fede (sola fide). Al di d'ancheuj, ël Protestantésim a l'é present an tut ël mond, con pì che 900 milion ëd credent.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Riforma a l'é ancaminà ant ël 1517, quand che Martin Luter a l'ha publicà le 95 Tesi contra la vèndita dle indulgense. Sòn a l'ha portà a na separassion da Roma, con la creassion ëd Cese nassionaj e locaj. An Svìssera, Calvin e Zwingli a l'han dësvlupà ël Calvinism, ch'a fortiss la predestinassion. An Anghiltèra, Enrich VIII a l'ha fondà l'Anglicanésim për motiv polìtich, creand na Cesa autònoma.
Ant ël sécol XVII, le guère 'd religion (es. la Guèra dij Trant'Agn) a l'han marcà ij conflit antra Stat catòlich e protestant. Ël Protestantésim a l'é peui spantiasse an Amèrica e an Àfrica grassie a le mission.
Dotrin-e Prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Sola Scriptura: La Bibia a l'é l'ùnica sorgiss ëd vrità.
Sola Fide: La salvëssa a ven mach për fede, pa për euvre.
Sola Gratia: La grassia 'd Dé a l'é suficienta për la salvëssa.
Sacerdossi universal dij credent: Gnun-a mediassion clerical obligatòria.
Sacrament ridot: Batèsim e Sen-a (Eucaristìa simbòlica).
Branch prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Luteranésim: Basà an sjë scrit ëd Luter, ancorà an Germania e Scandinavia.
Calvinism (Cese arformà): Anfluent an Olanda, Svìssera e Scòssia.
Anglicanésim: Cesa d'Anghiltèra, con na strutura simil-catòlica ma dotrin-a protestant.
Batista: Ancorà an sël batèsim dj'adult e l'autonomìa dle Cese.
Pentecostalésim: Ch'a dà amportansa a jë spirit manifest (es. don ëd le lenghe).
Pràtiche e Liturgìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]La liturgìa protestanta a l'é pì sempia che cola catòlica, con meno ritual. La prédica a l'é sentral, e la mùsica a peul esse tradissional o moderna. La gestion dla Cesa a varia:
- Congregassional: Decision dij fidej.
- Presbiterian: Consèj d'ansian.
- Episcopal: Vësco e gerarchìa.
Anfluensa e Sfide
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Protestantésim a l'ha contribuì a:
- La nàssita dla democrassìa moderna.
- L'educassion popolar (scòle për tuti).
- L'ética dël travaj (spirit capitalista).
Ant ël sécol XXI, a frontegia sfide com ël secolarism, l'ecumenism e le division interne.
Disseminassion Globaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Jë Stat Unì a son ël pais pì protestant, ma comunità fòrte a-i son an Corea dël Sud, Brasil, Nigeria e Kenya. Le Cese evangeliche e pentecostaj a son cole ch'a chërso ëd pì.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Protestantésim a l'ha trasformà la stòria europea e mondial, an promovend ëd valor com la libertà 'd cossiensa e l'individualism religios. Soa capacità d'adatesse a le colture locaj a l'ha garantine la sopravivensa e l'espansion.