Roa
La Roa (da ël latin rota) a l'é n'oget sircolar, ëd sòlit rìgid e fissà a n'ass, dovrà për deje moviment a dij véicoj o për trasporté dij càrich. A l'é un dij disegn pì antich e revolussionari dla stòria dl'umanità, essend stàita fondamental ant lë svilup dij transpòrt, dl'andustria e dla tecnologìa.
Stòria dla Roa
[modìfica | modifiché la sorgiss]La roa a l'é stàita anventà ant ël Neolìtich, vers ël 3500 a.C., ant ël Medi Orient (atual Iraq e Iran). Le prime testimonianse a mostro roe ëd pera o 'd bòsch dovrà për fé dij torn da molin o për cusiné. La combinassion dla roa con l'ass a l'é rivà pì tard, ant ël III mileni a.C., përmëttend ëd creé ij prim chèr e carëtte. Con ij Roman, la roa a l'ha vëddù d'ameliorament ant la costrussion (roe raforsà con ëd metal) e a l'é stàita essensial për le stra e ij traspòrt militar.
Ant l'Età ëd Mès, l'adossion ëd roe pì grande e resistente a l'ha consentì ëd trasporté pì 'd càrich, antramentre che ant l'Era Industriaj a son nassùe le roe dentà e cole a vapor, ch'a l'han dàit n'andi a la mecanisassion.
Part prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Na roa tradissional a comprend:
- Sirconferensa esterior: La part ch'a ven an contat con la surfassa (stra, binari, ecc.).
- Ragg: La strutura ch'a colega ël sènter a la sirconferensa.
- Ass: La bara metàlica o 'd bòsch andova la roa a gira.
- Cussinet o rolament: Sistema për riduve l'atrit antra la roa e l'ass.
Sòrt ëd roe
[modìfica | modifiché la sorgiss]Roe sòlide: Dovrà ant ij véicoj primitiv o ant le macin-e, faitë ëd bòsch o pera.
Roe con ragg: Con disegn linger për ij véicoj lest, com cole dle biciclëtte.
Roe dentà: Utilisà ant j'ingranagg për trasmëtte ël moviment (esempi: arlogi, motor).
Roe pneumatiche: Cambre d'aria an goma për automòbij e biciclëtte, ch'a amortiso ij còlp.
Roe giroscòpiche: Utilisà për mantnì l'equilibri ant le nav o ant le stassion spassiaj.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La roa a l'é dovrà ant:
- raspòrt: Automòbij, tren, biciclëtte, avion (ant le carëtte d'ateragi).
- Andustria: Machinari për la filatura, torn, presse.
- Energìa: Eliche ëd turbin-e, mulin a eva o a vent.
- Vita quotidian-a: Carëtte, valis, ghirlande decorative.
Ant la cultura
[modìfica | modifiché la sorgiss]La roa a l'é un sìmbol ëd progress, moviment e cicl (esempi: la "Roa dla Fortuna" ant la mitologìa, la roa dël Dharma ant ël Budism). A l'é ëdcò associà a l'idèja ëd libertà e viagi.