Roa e assal
La roa e assal a l'é un-a dle màchine sempie pì amportante, costituìa da na roa fissà a nassal (n'asta sircolar). Sta combinassion a përmet ëd trasformé la fòrsa aplicà a la roa an un moment ëd torsion pì fòrt an sl'assal, o viceversa. A l'é dovrà ant ël traspòrt, le màchine, e vàire àutri strument.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La roa a l'é stàita anventà vers ël 3500 a.C. ant la Mesopotamia, ma la combinassion con l'assal a l'é rivà pì tard, antorn al 3000 a.C., për amelioré ij prim cher ëd pera o bòsch. Ant l'Europa medieval, le roe ëd fer con assal ëd bòsch a son ëstàite essensiaj për l'agricoltura e ël comersi. Ant ël Piemont, ij Selt e peui ij Roman a l'han portà tecnologie avansà për ij cher da guèra e da travaj, con roe rinforzà për le stra alpin-e. Durant l'Arvira Andustrial, l'usagi dle roe e assal a l'ha consentì la produssion ëd màchine a vapor e motor.
Tipo
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Roa sòlida: Dovrà ant ij cher tradissionaj o ant le màchine sempie.
- Roa con ragg (ragg): Roe ëd bòsch o metal con strutura lingera, com cole dle biciclëtte.
- Assal fiss: Assal ch'a gira ansem a la roa (es. cher ëd bòsch).
- Assal motris: Part dël motor ch'a fà giré le roe, com ant le viture.
Operassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël vantagi mecànich (VM) dla roa e assal a dipend dal rapòrt antra ël ragg ëd la roa (R) e col ëd l'assal (r):
Për esempi, se la roa a l'ha un ragg ëd 30 cm e l'assal ëd 5 cm, ël VM a l'é 6. Sòn a veul dì che na fòrsa aplicà a la roa a produvrà na fòrsa 6 vire pì granda an sl'assal. L'atrit antra l'assal e ël sostegn a peul ridùe sto efet.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Traspòrt: Caròsse, biciclëtte, viture, e tren.
- Màchine: Mulin a eva, torn da tornì, e sistema ëd trasmission.
- Nòire: Roe d'eva për tiré sù l'eva dai poss.
- Strument musicaj: Roe ant le gire ëd le viòlin-e o dle ghironde.
Roa e assal ant la cultura piemontèisa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant ël Piemont, la roa e l'assal a l'han avù un ròl central ant l'economìa rural. Le "carëtte" tradissionaj piemontèise, dovrà për ël trasport dël fen o d'uva, a l'avìo roe ëd rol (bòsch ëd rol) e assal ëd ròver. Ant le vigne dël Monfrà, le pressa a roa për ël vin a j'ero manovrà con n'assal sentral. La Fera ëd San Giòrs ëd Turin a smonìa le roe artisanal dij "caré", famos për soa resistensa. Ancheuj, ant ël Musé ël Cròt ëd Guarene, as peulo vëdde dj'esempi stòrich ëd roe e assal piemontèis.