Roditor
Ij Roditor (sientìfich: Rodentia) a son l'órdin pì numeros dij mamìfer, con pì ëd 2.300 specie conossùe, rapresentà da organisn com ij rat, ij castor, j'ariss e le marmòte. A son caraterisà dai sò dent anterior, ch'a chërsso continuament për tuta la vita. A òcupo quasi tùit j'ambient dël pianeta, da le sità ai desert, e a l'han un ròl ecològich motobin amportant.
Tassonomìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Class: Mammalia
Órdin: Rodentia
Sot-órdin: A son dividù an vàire sot-órdin, coma Sciuromorpha (schërieul, marmòte), Myomorpha (rat), e Hystricomorpha (ariss, capibara). Le famije pì conossùe a son Muridae (rat), Sciuridae (schërieul), e Cricetidae (campagneul).
Morfologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij Roditor a l'han na strutura dental ùnica:
- Dent anterior (incisiv): A l'han na cobia d'incisiv superior e inferior a chërs continuament, con smalt an sla part anterior. Costa caraterìstica a-j përmet ëd rosié bòsch, smens e d'àutri materiaj dur sensa consumé ij dent.
- Spassi sensa dent (diastema): Tra j'incisiv e ij masslé a-i é në spassi veuid, ùtil për traten-e ël mangé sensa anterferensa.
Ij còrp a peulo varié da cit (es. surgh nano, 5 cm) a gròss (es. capibara, fin a 60 kg). A l'han piòte fòrte për scavé o core, e vàire a l'han ëd sghignon motobin sensìbil.
Abitat e Ecologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij Roditor a coloniso quasi tùit j'ambient:
- Terestr: Rat, surgh, campagneul.
- Arborìcol: schërieuj, volp volant.
- Soterani: trapon.
- Semi-aquàtich: Castor, capibara.
Soa dieta a varia: a peulo esse erbìvor, omnìvor o fin-a carnìvor (rair). A son fondamentaj ant la caden-a alimentar coma sorgiss ëd nutriment për farchèt, serp e d'àutri predador.
Amportansa për l'Òm
[modìfica | modifiché la sorgiss]Positiva:
- Aliment: An chèiche culture, ij roditor a son mangià (es. ariss ant l'Àfrica).
- Sientìfich: Rat e surgh a son dovrà ant la ricerca biomédica.
- Ecológica: Dispersor ëd smens, aerassion dël teren (castor ch'a costruisso dighe).
Negativa:
- Parassita: Dann a le riserve d'aliment e a le coltivassion.
- Maladìe: Trasmëtto maladìe coma la pest (via le pùles) o l'hantavirus.
- Specie invasive: Es. ël rat gris (Rattus norvegicus) a mnassa la biodiversità local.
Esempi avosà
[modìfica | modifiché la sorgiss]Mus musculus (Surgh comun): Spantià an tut ël mond.
Rattus norvegicus (Rat gris): Conossù për soa adatabilità a le sità.
Sciurus vulgaris (schërieul ross): Comun ant le foreste europee.
Castor fiber (Castor eurasiàtich): Famos për soe dighe natural.
Hydrochoerus hydrochaeris (Capibara): Ël roditor pì gròss vivent (América dël Sud).
Ij Roditor a mostro na straordinaria capassità d'adatassion, soportand ambient ostij e aprofitand ëd le risorse uman-e. Soa presensa a l'é un indicador ëd la salute dj'ecosistem, ma a deuv esse controlà për evité dann econòmich o sanitari.