Samba
La Samba a l'é un géner musical e coreutich originari dël Brasil, con rèis ant la cultura afro-brasilian-a, dzortut a Rio de Janeiro. Conossù për sò ritm viv e vibrant, la Samba a l'é diventà ël sìmbol dël Carlevé brasilian e un dij pì amportant esempi ëd fusion cultural antra Àfrica, Euròpa e popolassion indìgen-e.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Orìgin (sécol XIX–XX): La Samba a nass da le tradission muzicaj djë s-ciav african (angolan e congolèis) mës-cià con influense europenghe (polca, valzer) e indígene. Dësvlupasse ant ij quilombo (comunità ëd s-ciav scapà) e ant le favelas ëd Rio.
Prime registrassion (1917): "Pelo Telefone" ëd Donga a l'é considerà la prima samba registrà.
Era d'òr (agn '30–'50): Le escolas de samba (scòle ëd Samba) a organiso ël Carneval con parà e coreografìa complesse. Nòm amportant com Pixinguinha e Cartola.
Globalisassion (dal 1960): La Samba a traversa ij confin brasilian, anspirand dansador e mùsich ant ël mond antregh.
Caraterìstiche prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ritm sincopà: Basà su pattern ëd percussion con surdo (bombarda), tamborim (tamburin), e cuíca (tambur a frëcc).
Test e cant: Storie d'amor, vita quotidian-a o tema social, cantà an call-and-response (tërnà tra vos solista e còr).
Bal: Moviment dës-ciolà dij fianch, pass ràpid e coreografìa coletiva.
Strument: Percussion dominanta, con ghitara acùstica (cavaquinho) e às dle virole.
Géner prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Samba-enredo: Tema narativ për le parà dël Carlevé, con mùsica e costum elaborà.
Pagode: Sot-géner pì ìntim e romàntich, con strument com ël tantã (percussion) e test amoros.
Samba de Roda: Forma tradissional ëd Bahia, dansà an tond con improvisassion.
Bossa Nova: Fusion ëd Samba e jazz, popolarisà da Antônio Carlos Jobim e João Gilberto.
Amportansa Cultural
[modìfica | modifiché la sorgiss]Identità brasilian-a: La Samba a l'é stàita arconossùa com patrimoni cultural dal govern dël Brasil.
Resistensa: A l'ha esprimù la lçta contra ël rassism e la povertà ant le comunità afro-brasilian-e.
UNESCO: Ël Samba de Roda a l'é stait declarà patrimoni imaterial dël 2005.
Evolussion Moderna
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fusion: Proget ch'a mës-cio Samba con rock, eletrònica o mùsica àraba.
Samba neuv: Artista com Seu Jorge o Maria Rita a moderniso ël géner sensa perde soe rèis.
Digitalisassion: Piataforme come YouTube a rendo la Samba acessìbil ant ël mond antregh.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Samba a l'é pì che na mùsica: a l'é n'esplosion ëd vita ch'a uniss gent ëd tut ël mond. Ant ël Piemont, sò ritm a l'ha trovà na neuva ca, anté che la passion për la dansa e la mùsica a viv ant ij cors, ij festival e ij cheur ëd coj ch'a la danso. Dai quartié ëd Rio a le stra ëd Turin, la Samba a continua a fé bate ij pé e le ment.