Sess
Ël sess a l'é na categorìa biològica ch'a classìfica j'organism vivent an mas-cc e fumele (o fémine), an bas a soe caraterìstiche riprodutive e a soe diferense anatòmiche e genétiche. An efet, ël sess a l'é n'element fondamental ant l'evolussion dij vivent, dagià ch'a përmet la riprodussion sessuà, un process ch'a favoriss la diversità genética ant le spece.
Caraterìstiche biològiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant la biologìa, ël sess d'un organism a peul esse determinà da vàire fatOr:
- Sistema riprodutiv: J'òrgan riprodutiv primari (testicoj ant ij mas-cc e ovaje ant le fumele) a son un dij prinsipaj marcador dël sess.
- Cromosòma sessuaj: An vàire spece, comprèis j'uman, ël sess a l'é stabilì dai cromosòma. J'uman a l'han ël sistema XY: ij mas-cc a l'han un cromosòma X e un Y (XY), le fumele doi X (XX).
- Caraterìstiche sessuaj secondarie: A son tràit ch'as dësvilupo durant la pubertà (es. distribussion dij pèil, vos pì gròssa dij mas-cc, svilup dël sen ant le fumele).
Cas particolar: l'intersessualità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Anviron d'1-2% dla popolassion uman-a a nass con caraterìstiche sessuaj ch'a corispondo nen a jë schema tradissional ëd mascolin o feminil. Coste condission, ciamà intersessualità, a peulo manifestesse con anomalìe genétiche (es. sindrom ëd Klinefelter: XXY) o con òrgan riprodutiv nen ciàir.
Sess e riprodussion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La riprodussion sessuà a implicà la fusion ëd gamet (sperma e òvul) për creé un neuv organism. Sto funsionament a l'é vantagios përchè a mës-cia ij gene dij genitor, aumentand la possibilità ëd sopravivensa dla spece. An tra le piante e j'animaj, as treuvo vàire strategìe riprodutive, com la fecondassion interna (mamìfer) o esterna (pess).
Sessualità uman-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]La sessualità uman-a a l'é n'aspct compless ch'a comprend nen mach la riprodussion, ma ëdcò emossion, identità, e comportament. A l'é influensà da fator biològich, psicològich, culturaj e religios.
Salute sessual
[modìfica | modifiché la sorgiss]La prevension dle maladìe trasmissìbij (es. HIV, sifìlide) e l'acess a l'educassion sessual a son ciav për na vita sessual responsàbil. L'usage ëd contracetiv (es. preservativ) a l'é essensial për evité gravidanse nen vorsùe e maladìe.
Sess e società
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël concet ëd sess a l'é sovens gionzù a col ëd géner, ch'a fa arferiment ai ròj sociaj e culturaj atribuì a mascolin e feminil. An vàire culture, le diferense ëd sess a son dovrà për giustifiché disuguajanse sossiaj, ma ant j'ùltim sécoj ij moviment për ij drit ëd le dòne e LGBTQ+ a l'han sfidà coste norme.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël sess a l'é na dimension fondamental dla vita, con implicassion ch'a van da la biologìa a la coltura. Conòss-lo a l'é amportant tant për la siensa coma për l'emancipassion sossial.