Siclon tropical
Un siclon tropical a l'é na tempesta vorticosa ch'as forma dzora a j'océan tropicaj o subtropicaj, con vent ch'a peulo superé ij 119 km/h e un sistema ëd pression bassa ch'a produv pieuve fòrte e onde d'aria. A son ciamà uragan ant l'Atlàntich e ël Pacìfich oriental, tifon ant ël Pacìfich ossidental, e ciclòn ant l'Océan Indian. Costi event a son alimentà dal calor latent ëd l'eva càuda dj'océan e a peulo causé dëstrussion enorme.
Formassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij sìclon tropicaj as formo sota condission speciaj:
- Temperadura dl'eva (almanch 26.5°C) fin-a a 50 m ëd profondità.
- Instabilità atmosfèrica: Aria càuda e ùmida ch'a monta, creand nìvole e temporaj.
- Pòch taj dël vent (wind shear): Vent ch'a cangia pòch con l'autëssa, përmanend la strutura vorticosa.
- Umidità àuta: Present ant la part bassa dl'atmosfera.
Strutura
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Euj (eye): Zòna sentral càuda e ciàira, con vent déboj.
- Paret dl'euj (eyewall): Anel ëd nìvole fòrte dantorn a l'euj, andoa ij vent a son pì violent.
- Bande dle pieuve: Strisse ëd nìvole ch'a gìro antorn al sistema, portand pieuve e vent.
Classificassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij siclon tropicaj a son classificà con la scala Saffir-Simpson (për uragan e tifon):
- Categoria 1: Vent 119-153 km/h (dann leger).
- Categoria 5: Vent ëd pì ëd 252 km/h (dann catastròfich).
Efet
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Vent fòrt: Dësblé edifissi, campé giù erbo e linie elétriche.
- Onda d'aria (storm surge): aussament dël livel dël mar ch'a inonda le còste.
- Pieuve fòrte: Causa d'inondassion e fran-e, dzortut ant le region montagnose.
- Mòrt e ferì: Për via dël vent, dij tòch, e maladìe trasmëttùe da l'eva.
Siclon stòrich
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Uragan Katrina (2005, USA): 1.800 mòrt e $125 miliard ëd dann, an part ëd New Orleans.
- Tifon Haiyan (2013, Filipin-e): Vent ëd 315 km/h e 6.300 mòrt.
- Ciclon Bhola (1970, Bangladesh): Oltra 300.000 mòrt, ël pì mortal dël sécol XX.
- Medican (Ciclon mediterani): Ràir, ma possìbil (es. Ciclon Numa (2017), ch'a l'ha colpì la Grecia).
An Piemont, ij siclon tropicaj a rivo nen, ma ij sò rest a peulo porté pieuve fòrte o vent. Dël 2020, la tempesta Alex, nassùa da n'ex-ciclon atlàntich, a l'ha causà inondassion ant le Alp Marìtime.
Prevension e Sicurëssa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sistema d'alert: Satélit e radar për trassé la stra dël ciclon.
- Evacuassion: Pian për dësvoidé le zòne costiere.
- Anfrastruture: Dighe e mur ëd conteniment për protege da l'onda d'aria.
- Educassion: Campagne për fé savèj a la popolassion còsa fé durant na tempesta.
Cambiament dël clima e siclon
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël surscaudament globaj a peul aumenté la fòrsa dij siclon:
- Eva pì càuda: Pi energìa për le tempeste.
- Onde d'aria pì àute: Për via dl'aument dij livej dël mar.
- Pieuve pì intense: Aument dël 10-15% dle precipitassion për grad ëd calor.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]NOAA (2023). Tropical Cyclone Climatology.