Vai al contenuto

Signal stradal

Da Wikipedia.

Un signal stradal (o signal dla strada) a l'é në strument ëd comunicassion visual butà an sle strà e j'autostrà për dé d'anformassion, d'andicassion o d'ordin ai condutor dij veicoj e ai pedon.

Sòrt ëd signaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij signaj stradaj a peulo esse classificà an vàire categorìe scond ël Còdes dla Stra.

Signaj ëd perìcol

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A son ëd signaj triangolar con ël bord ross e 'n sìmbol nèir an sna facia bianca. A servo për avisé 'd perìcoj o situassion ch'a peulo esse pericolose. Esempi:

  • Curva pericolosa a drita
  • Passagi a livel con bariere

Signaj d'òbligh

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A son ëd signaj ross, rotond, con 'n sìmbol bianch. A òbligo 'd fé o 'd nen fé cheicòs. Esempi:

  • Diviet ëd sosta
  • Sens vietà

Signaj d'anformassion

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A son ëd signaj bleu, rotond, quadrà o retangolar, con ëd scrite o 'd sìmboj bianch. A dan d'anformassion ùtij. Esempi:

  • Parchegi
  • Ospidal

Signaj ëd precedensa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A dan d'andicassion an sij drit ëd passagi ant le crosiere. Esempi:

  • Dé la precedensa

Signaj ëd digression

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A mostro la diression për andé an cheiche località. A son bleu për le autostrà, verd për le stra stataj, bianch për le stra comunaj.

Signaj provisòri

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A son butà ant le situassion 'd travaj an sla stra o d'incident. A peulo esse luminos o con componenta arfletenta për esse vëddù 'dcò 'd neuit.

Ij prim signaj stradaj modern a son comparì a la fin dël sécol XIX, con la difusion dij veicoj a motor. Dël 1909, vàire pais europengh a l'han adotà 'd convension antërnassionaj për uniformé ij signaj. An Italia, ël prim Còdes dla Stra a l'é dël 1992 e a l'ha definì e unificà ij sistema dij signaj.

Fabricassion e manteniment

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij signaj a son fàit ëd material arfletent (për la visibilità 'd neuit) e a devo resiste a le condission atmosfèriche. A son fissà a 'd pè ëd metal, a 'd mur, o a 'd cavalet. La Polissia municipal e j'asiende 'd manutension stradal a l'han la responsabilità d'instalé e 'd controlé ij signaj.

Ij signaj stradaj a son essensiaj për:

  1. La sicurëssa: a riduvo l'arzigh d'incident an informand dij perìcoj e regoland ël tràfich.
  2. La fluidità: a giuto ël fluss dij veicoj an manera ordinà.
  3. L'anformassion: a dan d'andicassion për rivé a na destinassion.

An Piemont, ij signaj a deuvo rispete 'l Còdes Nassional, ma a peulo avèj 'dcò 'd signaj local ch'a ìndico 'd pòst stòrich o turìstich, tanme j'indicassion për ij castej o për le lenghe dël mond.