Sistema imunitari
Ël sistema imunitari a l'é l'ansem dij mecanism ëd protession dël còrp uman (e dj'àutri organism viv) contra agent estern o danos, com bateri, virus, parassit, o sélule malavie. Sò but prinsipal a l'é col ëd identifiché e neutralisé costi element, garantend la sopravivensa e l'equilibri (homeòstasi) dël organism.
Strutura e Fonsion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël sistema imunitari as divid an doi part prinsipaj:
- Imunità inà (o natural): A agiss an manera genérica e ràpid, sensa memòria dij patògen. A comprend:
- Bariere fìsiche (pel, bava).
- Sélule difensive (macròfagh, granulocit).
- Protein-e antimicròbiche (complement, citochin).
- Imunità adativa (o aquisìa): As dësvlupa dòp l'esposission a un patògen specìfich e a crea na memòria imunològica. A l'ha:
- Linfòcit T (atach diret a le sélule infetà).
- Linfòcit B (produssion d'anticòrp).
J'òrgan primari (miola òssea, timo) e secondari (linfonòd, splen) a son essensiaj për la produssion e l'ativassion dle sélule imunitarie.
Stòria dle Scuverte
[modìfica | modifiché la sorgiss]Antichità: Ij Grech a l'avìo notà che cheidun ch'a fasìa na maladìa a restava protegiù (esempi: variole).
1796: Edward Jenner a dësvlupa ël prim vacin contra le variole, sfrutand l'imunità aquisìa.
Sécol XX: Arserca ansima a j'anticòrp e ij linfocit (Nobel a Burnet e Medawar për la toleransa imunitaria).
Fator ch'a nfluenso l'Imunità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Età: Le masnà e j'ansian a l'han na rispòsta imunitaria pì debla.
Nutrission: Vitamin-e (C, D) e mineral (zinc) a manten-o ël sistema.
Stress crònich: A riduv la produssion dij glòboj bianch.
Vacinassion: A smon na protession aquisìa sensa espon-se a la maladìa.
Maladìe e Disordin
[modìfica | modifiché la sorgiss]Autoimunità: Ël sistema a ataca le sélule bon-e (esempi: diabet tipo 1, artrite reumatòida).
Imunodeficiensa: Debla difèisa (esempi: AIDS causà da HIV).
Alergìe: Risposte ecessive a sostanse nen danose (esempi: polen).
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël sistema imunitari a l'é na rej ëd protession complicà e afassinanta. Soa capacità ëd amprende e adatesse a l'é fondamental për la salute.
Riferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Janeway, C. (2001). Immunobiologìa: ël sistema imunitari an salute e maladìa.
Organisassion Mondial ëd la Sanità (OMS). Guide ansima a le vacinassion.