Sordità
La sordità a l'é na condission ch'a compòrta na ridussion o pèrdita completa dël sentiment ëd l'udì, temporania o permanenta. A peul colpì n'orija o tùit e doi, e a varia d'intensità (da legera a greva). La sordità a influensa la comunicassion e l'antërassion sossial, ma con j'agiut tecnològich e na società pì inclusiva, le përson-e ciòrgne a peulo vive an manera autònoma e partissipé a la vita coltural e professional.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant l'antichità, le përson-e ciòrgne a l'ero soen isolà o considerà pa bon-e ëd contribuì a la società. Ant la Roma antica, as pensava che la sordità a fussa un segn ëd colpa. Ant ël Medioev, ij ciòrgn a l'han trovà pì dë spassi ant le comunità religiose, ma sensa drit ëducativ. Ël pont ëd vira a l'é rivà ant ël Sécol ch'a fa XVI con jë studi ëd Girolamo Cardano, ch'a l'ha arconossù che la sordità a l'é na condission fìsica, nen mental. Ant ël 1760, l'abà Charles-Michel de l'Épée a l'ha fondà la prima scòla për ciòrgn a Paris, an dësvlupand un sistema ëd segn. Ant ël Sécol ch'a fa XX, la Lenga dij segn a l'é stàita arconossùa coma lenga vera e pròpia.
Sòrt e cause
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sordità condutiva: Problema ant l'orija estèrna o mesan-a (es. tap ëd sirumen).
- Sordità neurosensorial: Dann a l'orija interna o al nerv uditiv (es. esposission a rumor fòrt).
- Sordità mës-cià: Combinassion ëd condutiva e neurosensorial.
- Cause: Genétiche, complicassion ëd nàssita, maladìe (es. meningite), trauma, invecchiament.
Strument e tecnologie d'agiut
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Aparèj uditiv: Amplifica ij son për le sordità parsiaj.
- Impiant coclear: Dispositiv eletrònich ch'a stìmola diretament ël nerv uditiv.
- Lenga dij segn: Sistema ëd comunicassion visual (es. LIS - Lenga dij Segn Italian-a).
- Tecnologìa: Sot-tìtoj an temp real, dispositiv ëd trasmission FM, alert visuaj (es. campanij luminos).
Drit e acessibilità
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Convension ONU dij Drit ëd le Përson-e con Disabilità (2006) a garantiss l'acess a l'educassion, al travaj, e a la cultura. An Italia, la Lege 17/2010 a ratìfica sta convension, e la Lege 68/1999 a favoriss l'antegrassion sël travaj. An Piemont, le struture pùbliche a devo garantì servissi d'antërpret ëd lenga dij segn e signalétiche visual. J'ospidaj piemontèis a ofro screening uditiv për ij neonà.
Educassion e comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le scòle a l'han ël dover d'ofrì përcors ëd studi inclusiv, con ël sust ëd professor specialisà e l'usagi ëd tecnologie assistive. An Piemont, l'Istituto dei Sordi di Torino (fondà dël 1814) a l'é stàit un precursor ant l'educassion bilenga (lenga dij segn e italian). Le università a introduvo program për formé antërpret ëd lenga dij segn.
Cultura e identità
[modìfica | modifiché la sorgiss]La comunità ciòrgna a l'ha na coltura viva, basà sla lenga dij segn e su tradission com ël teàter visual. An Piemont, a son organisà festival e manifestassion për arciamé l'atension sla condission, coma la Smana dla Sordità a Turin. Le përson-e ciòrgne a sostnisso ël model sociocultural, ch'a consìdera la sordità nen coma na maladìa ma na part ëd l'identità.
Tendense atuaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tele-medzin-a: Consultà an linia con spessialist ch'a conòsso la lenga dij segn.
- Inovassion: Aplicassion për tradussion an temp real da vos a test o segn.
- Drit linguìstich: Lòte për l'ufissialisassion ëd la lenga dij segn an tuti ij setor pùblich.
Sordità an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'ha n'aira ëd servissi për le përson-e ciòrgne, gestì da l'Ente Nazionale Sordi (ENS) e da associassion locaj. La Region a finansia proget për l'acessibilità dij musé (es. visite guidà con antërpret) e a promov cors ëd lenga dij segn për la popolassion. A Turin, ël Centro Riabilitativo per l'Udito a ofriss terapìe e consulense.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- ONU (2006). Convension dij Drit ëd le Përson-e con Disabilità.
- Lege 17/2010 (Italia). Ratìfica dla Convension ONU.