Strutura dij dàit
La Strutura dij dàit a l'é n'ansema ëd régole o métod për organisé e memorisé dàit an manera eficient an në spassi ëd memorisassion, për permëtte n'acess ràpid e na gestion otimisà. Le struture dij dàit a son fondamentaj ant la programassion e l'anformàtica teòrica, dagià ch'a detèrmino com ij dàit a peulo esse modificà, arcuperà, e dovrà da j'algoritm.
Còsa a l'é na Strutura dij Dàit
[modìfica | modifiché la sorgiss]Na strutura dij dàit a l'é definìa da:
- Organisassion: Coma ij dàit a son butà ansema (es. an sequensa, gerarchìa, o ret).
- Operassion: Assion possìbij coma anseriment, eliminassion, serca, e ordinament.
- Eficiensa: Temp e spassi necessari për eseguì le operassion.
Esempi comun a son le tàule (array), liste colegà, pile (stack), coe, erbo (tree), e graf. Minca strutura a l'é adata a specìfich problema, coma la gestion ëd dat an temp real o l'arserca an dataset gròss.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le prime struture dij dàit a son ëstàit dovrà ant j'agn '40-'50 con ij prim computer. Le tàule a son ëstàit usà ant ël lengagi Fortran për gestioné nùmer e sequense. Ant j'agn '60, ij concet ëd liste colegà e erbo binari a son ëstàit formalisà da pionié coma Donald Knuth ant sò lìber The Art of Computer Programming. Ant j'agn '70, le struture avansà com ij graf e j'erbo bilancià (es. AVL, B-tree) a son ëstàit dësvlupà për melioré l'eficiensa ant le base ëd dat. Ant ël sécol XXI, struture ëd dàit distribuìe (es. tàule hash distribuìe) a son essensiaj për ij sistema ëd big data.
Tècniche e Process
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le struture dij dàit as classìfico an:
- Linear: Dàit organisà an sequensa (es. tàule, liste, pile, coe).
- Pa linear: Dàit organisà an gerarchìa o rej (es. erbo, graf).
- Astrate: Struture definìe da sò comportament (es. dissionari).
Le operassion prinsipaj a comprendo:
- Inseriment: Gionté un element a la strutura.
- Eliminassion: Gavé un element.
- Serca: Trové n'element specific.
- Ordinament: Organisé ij dàit second un órdin.
Le prestassion a son valutà con la complessità computassional (es. O(n) për na serca linear).
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Base ëd dat: B-tree për l'indexassion ëd dat.
- Sistema operativ: Coe ëd process për la pianificassion dij thread.
- Inteligensa Artifissial: Graf për arpresenté conossense e decision.
- Rete: Tàule hash për memorisé j'adrësse IP.
- Gieugh videolùdich: Quad-tree për gestioné spassi 3D.
Sfide e Prospetive
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le sfide prinsipaj a son:
- Scalabilità: Gestì dat ch'a chërso esponensialment (es. sensor IoT).
- Concorënsa: Modifiché struture an manera sicura con vàire thread.
- Memorisassion përmanenta: Organisé dat për l'archiviassion a long term.
Ant ël futur:
- Struture ëspessiaj për AI: Oget dinàmich për mné pattern compless.
- Struture distribuìe: Otimisà për ël cloud computing e le rej peer-to-peer.
- Struture ch'as auto-otimiso: Basà su machine learning për adatesse a l'usagi.