Sumer
Ij Sumer a son stàit na siviltà antica ch'a l'é dësvlupasse ant la region ëd la Mesopotamia meridional (atual Iraq sud-oriental) anviron dël 4500 a.C. e ch'a l'ha dominà la stòria ëd la region fin a l'ariv dij Babilonèis e dj'Assir. A son conossù për avèj anventà la prima forma dë scritura (cuneiform), për avèj fondà dle sità-stat avansà, e për soe contribussion a la tecnologìa, al drit, e a la religion.
Stòria dij Sumer
[modìfica | modifiché la sorgiss]La siviltà sumera a l'é nassùa ant le tère bagnà dai fium Tigri e Eufrate, andova l'agricoltura irigua a l'ha përmëttù l'angrandisse ëd sità com Uruk, Ur, Lagash, e Eridu. Ant ël perìod proto-urban (4000-3100 a.C.), a son dësvlupasse templ e sistema ëd gestion centralisà.
Ant ël perìod dinàstich prim (2900-2350 a.C.), le sità-stat a l'han vivù ëd guère për la supremassìa, con rè mìtich com Gilgamesh, protagonista dl'Epopea ëd Gilgamesh. A la fin, ij Sumer a son stàit unificà sota Sargon d'Akkad (2334-2279 a.C.), fondator dël prim imperi mesopotàmich, ma soa lenga e coltura a son survivùe fin a l'ariv dij Babilonèis (sécol XVIII a.C.).
Organisassion sossial e coltura
[modìfica | modifiché la sorgiss]La società sumera a l'era gerarchisà, con:
- En (rè-prèive) o Lugal (rè guerié) a la testa.
- Prèive e ufissiaj ch'a gestìo ij templ e j'archivi.
- Sitadin, artisan, e contadin.
- S-ciav (përzoné ëd guèra o për débit).
Ij Sumer a l'han anventà la scritura cuneiform (3000 a.C.), dovrà prima për contabilità e peui për literatura, religion, e lej. Soe euvre literarie a comprendo mit, imn ai dé, e test sientìfich.
Ant la religion, a adoravo un pantheon ëd dé naturaj, com Anu (ël cel), Enlil (ël vent), e Inanna (amor e guèra). Ij templ a j'ero ciamà zigurat, tor a scalin ch'a servìo da pont ëd conession antra ij dé e j'uman.
Contribussion tecnològiche e legaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij Sumer a l'han arvolussionà la tecnologìa con:
- La roa (prima version an bòsch për vas e carëtte).
- La slòira për l'agricoltura.
- Sistemi ëd misura e calendari basà an sla lus lunar.
- Lej scrita, com ël Còdes ëd Ur-Nammu (2100 a.C.), un dij prim esempi ëd legislassion.
Eredità dij Sumer
[modìfica | modifiché la sorgiss]Malgré la decadensa polìtica, la coltura sumera a l'ha influensà j'Akkadian, ij Babilonèis, e j'Assir. Soa scritura a l'é stàita dovrà për pì ëd 3000 agn, e soe stòrie mitològiche a son ëstàite adotà da àutre siviltà. Ancheuj, jë studi dij test sumer a son essensiaj për comprende l'orìgin ëd lë stat, dla scritura, e dël pensé sossial organisà.