Té
Ël té a l'é na beivanda otnùa da le feuje ëd la pianta Camellia sinensis, butà an infusion ant l'eva càuda. Originari dla Cin-a, a l'é un dij prodòt pì consumà al mond, apress ëd l'eva. An Piemontèis, ël termo "té" a ven da la paròla cinèisa min nan tê, passà për l'Olandèis thee. A esisto vàire variant, da col verd a col nèir, con caraterìstiche e preparassion diferente.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le prime testimonianse dël té a resto andré al III mileni a.C. ant la Cin-a meridional, anté ch'a l'era dovrà për sò efet medicinal. La legenda a atribuiss soa dëscuerta a l'imperador Shennong. Ant ël IX sécol, ël té a l'é intrà ant la cultura giaponèisa, anté ch'a l'é dventà part dël ritual dël Chanoyu (serimònia dël té). Ant ël XVII sécol, ij comerciant olandèis a l'han portalo an Euròpa, anté ch'a l'ha fàit nasse la tradission com ël té dël dòp-disné an Anghiltèra. An Piemont, ël té a l'é rivà ant ël Setsent, ma a l'é stàit men popolar che ël cafè.
Produssion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël process ëd produssion a comprend:
- Cujìa: Le feuje giovnòte (ciamà flush) a son cujìe a man.
- Apassiment: Le feuje a son ëspatarà për fé perde umidità.
- Ossidassion (ciamà "fermentassion"): Le feuje a son rolà e esponùe a l'ossìgen për modifiché j'aroma.
- Sëccament: Le feuje a son secà për fermé l'ossidassion.
- Classìfica: Separassion dle feuje për qualità e dimension.
La durà e l'intensità dël process d'ossidassion a determin-o ël tipo ëd té (verd, nèir, oolong, bianch).
Sòrt ëd Té
[modìfica | modifiché la sorgiss]Té verd: Pa ossidà, con aroma erbos e leger. Esempi: Sencha, Matcha.
Té nèir: Ossidà completament, con savor intens. Esempi: Earl Grey, Darjeeling.
Té oolong: Ossidassion parsial, con nuanse floraj. Esempi: Tieguanyin.
Té bianch: Feuje giovnòte con mìnima ossidassion, delicà.
Pu-erh: Té fermentà e stagionà, popolar an Cin-a.
A esist ëdcò té aromatisà (con fruta, spessie) e té erborìstich (infusion ëd piante coma canamìa o menta, tecnicament pa "té ver").
Cultura e Consum
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël té a l'ha un ròl central ant le culture asiàtiche. An Cin-a e Giapon, le serimònie dël té a son pràtiche meditative. An Anghiltèra, ël dòp-disné a l'é n'ocasion social. An Piemont, ël té a l'é pì che àutr consumà an ocasion formaj o com alternativa al cafè, con n'aument d'anteresse për ij té ëd qualità ant le sità. A l'é ëdcò dovrà ant la cusin-a, për esempi ant ij dessert coma ij gelà.
Salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël té a conten antiossidant (coma ij polifenòj) ch'a peulo riduve l'arzigh ëd maladìe cardiovascolar e càncher. La cafein-a (ciamà tein-a ant ël té) a l'é present an quantità minor che ant ël cafè, ma a peul causé nervosism o insònia an cas d'abus. Ël té verd a l'é arcomandà për la dieta, mentre che col nèir a l'é pì stimolant.
Econòmia
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Cin-a, l'India, e ël Kenya a son ij prinsipal produtor mondiaj. Ël té a l'é un dij prodòt pì esportà, con marche globaj com Lipton e Twinings.