Vai al contenuto

Teren

Da Wikipedia.
Strat dël teren

Ël terèn a l'é lë strat pì estern ëd la crosta terestra, formà da mineraj, matéria orgànica, eva, ària e organism vivent. A l'é la base për la coltivassion dle piante e për la vita an sla Tèra.

Ël terèn a l'é fàit da:

  • Part mineral: frament ëd rocia dësgregà (sabia, lim, argila).
  • Matéria orgànica: rest ëd piante e animaj an decomposission (humus).
  • Eva: ch'a ten ansema le partìcole e a përmëtt la nutrission dle piante.
  • Ària: ant ij përtus dël teren, necessaria për la respirassion dle rèis e dij microorganism.
  • Organism vivent: verm, inset, bater, fonz, ch'a giuto a dësgreghé la materia orgànica.

Ël terèn as forma grassie a 'd process fìsich, chìmich e biològich ch'a dësgrego le rocie (pedogénesi). Costa formassion a ciama 'd temp motobin longh: për fé 1 cm ëd teren a peul vorèj dì da 100 a 1.000 agn.

Ij fator ch'a influenso la formassion dël teren a son:

  • La rocia mare.
  • Ël clima.
  • J'organism vivent.
  • La topografìa (pendensa, esposission).
  • Ël temp.

Sòrt ëd teren

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A-i son vàire sòrt ëd teren, classificà second la granulometrìa (grandëssa dle partìcole) e la composission:

  • Teren sabios: rich ëd sabia, a dren-a bin ma a ten pòch eva e nutrient.
  • Teren argilos: rich d'argila, a ten bin l'eva ma a dren-a mal e a peul fé 'd cròste.
  • Teren limos: rich ëd lim, a ten bin l'eva ma a l'é facil a l'erosion.
  • Teren ùmich: rich d'humus, motobin fèrƫil.
  • Teren calcaros: rich ëd càuss, a peul esse alcàlin.

La combinassion ëd coste component a crea 'd tessiture diferent (es. teren franch, sabios-argilos).

Ël teren a l'ha n'amportansa ciav për:

  • Agricoltura: a forniss ël sostegn e ij nutrient për le piante.
  • Ambient: a filtra l'eva e a contròla soa qualità.
  • Ecosistema: a l'é l'habitat ëd milen-e 'd specie.
  • Cicl bio-geo-chìmich: a partécipa al cicl dël carbòni e d'àutri element.

Ël teren a peul esse degradà da: