Tomism
Sembiansa

Ël tomism a l'é la filosofìa e la teologìa ch'a deriva da j'ansegnament ëd Tomà d'Aquin (1225-1274), un dij pì amportant pensator dla Scolàstica medieval. A arpresenta na sìntesi antra la filosofìa d'Aristòtil e la teologìa cristian-a.
Definission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël tomism a peul esse definì 'me:
- Un sistema filosòfich e teològich basà an sjë scrit ëd Tomà d'Aquin
- Na sìntesi antra la rason uman-a e la fede cristian-a
- Un sistema metafìsich realista ch'a studia l'esse an tant che esse
- Na tradission inteletual ch'a continua ancor al di d'ancheuj
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Tomà d'Aquin
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Nassù a Roccasecca vers ël 1225
- A l'é intrà ant l'Órdin dij Predicator
- A l'ha studià a Paris e a Colònia
- Mòrt ël 7 mars 1274
Svilup medieval
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Apress soa mòrt, soe euvre a son ëstàite condanà an part
- Riabilità dël 1323 e canonisà dël 1325
- Dventà la posission ufissial dla Cesa catòlica
Revivaj modern
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tomism neoscolàstich: sécol XIX-XX
- Tomism trassendental: sécol XX
- Tomism analìtich: sécol XX-XXI
Prinsipi fondamentaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Armonìa antra fede e rason
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La fede e la rason a peulo nen contradisse
- La filosofìa a peul porté a la vrità natural
- La teologìa a arvela le vrità sopranaturaj
Distinsion antra essensa e esistensa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- L'essensa a l'é lòn che na còsa a l'é
- L'esistensa a l'é l'at d'esse
- Mach an Dé essensa e esistensa a son idèntiche
La teorìa dl'assion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tut lòn ch'a l'é an moviment a deuv esse bogià da cheicòs d'àutr
- Necessità d'un Prim Motor Imòbil
- Dé com Càusa Prima
Part dël sistema
[modìfica | modifiché la sorgiss]Metafìsica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Studi dl'esse an tant che esse
- La teorìa dla sostansa e dj'assident
- La distinsion antra potensa e at
Epistemologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La conossensa a ancamin-a dai sens
- L'antelet a tira fòra le forme da la materia
- Realism epistemològich
Ética
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La lege natural com fondament dla moral
- La serca dla felicità com fin ùltim
- Le quatr lege: eterna, natural, uman-a, divin-a
Teologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Le sinch vie për dimostré l'esistensa ëd Dé
- La natura ëd Dé com Esse Përfet
- La Trinità e j'atribut divin
Euvre prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Summa Theologica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Euvra magistral an tre part
- Trata 'd Dé, l'òm e Crist
- Métod ëd custion e arsposte
Summa contra Gentiles
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Apologética dla fede cristian-a
- Argument acessìbil ai nen chërdent
- Difèisa dla rason e dla fede
Coment a Aristòtil
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Anterpretassion cristian-a d'Aristòtil
- Svilup dël realism aristotélich
- Fondament dël sistema tomista
Scòle tomiste
[modìfica | modifiché la sorgiss]Tomism tradissional
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Continuator medieval e dël Rinassiment
- Tommaso dë Vio (Cajetan)
- Francisco Suárez (suarezianism)
Neotomism
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Papa Leon XIII: Aeterni Patris (1879)
- Jacques Maritain (1882-1973)
- Étienne Gilson (1884-1978)
Tomism contemporani
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tomism analìtich: John Haldane, Elizabeth Anscombe
- Tomism esistensial: Cornelio Fabro
- Tomism stòrich: studi dij test originaj
Anfluensa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant la Cesa Catòlica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Dotrin-a ofissial fin al Concili Vatican II
- Ansegnament ant j'università pontificie
- Formassion dël cler
An filosofìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Anfluensa su Descartes e Leibniz
- Contribù a la filosofìa dël drit natural
- Eredità ant ël realism filosòfich
An educassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sistema educativ dle scòle catòliche
- Ansegnament dla filosofìa e dla teologìa
- Métod pedagògich struturà
Concet sentraj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le sinch vie
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Dal moviment: ël Prim Motor
- Da la càusa eficient: la Prima Càusa
- Da la contigensa: l'Esse Necessari
- Dai grad ëd përfession: l'Esse Pì Përfet
- Da l'órdin dël mond: la Granda Anteligensa
La lege natural
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Partissipassion a la lege eterna
- Conossùa da la rason natural
- Fundament dij drit uman
La teorìa dj'universaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Realism moderà
- J'universaj a esisto ant le còse e ant la ment
- Distinsion antra essensa e esistensa
Crìtiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]Da le posission moderne
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ecess ëd arferiment a Aristòtil
- Sistema tròp rìgid
- Mancansa d'atension a la stòria
Da le posission protestante
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tròpe concession a la rason uman-a
- Sot-valutassion dla Grassia
- Ecess ëd fiducia ant la natura uman-a
Da le posission secular
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Métod tròp dedutiv
- Mancansa d'atension a l'esperiensa
- Sistema sarà e complet
Tomism contemporani
[modìfica | modifiché la sorgiss]Arnovament
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Diàlogh con le filosofìe moderne
- Aplicassion ai problema contemporani
- Studi stòrich pì precis
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- An bioética e filosofìa dël drit
- An epistemologìa e filosofìa dla ment
- An filosofìa polìtica e social
Vëdde 'dcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Bibliografìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tomà d'Aquin, Summa Theologica, 1265-1274
- Tomà d'Aquin, Summa contra Gentiles, 1259-1265
- Gilson, É., Ël tomism, 1922