Vai al contenuto

Trasmission d'energìa elétrica

Da Wikipedia.

Trasmission d'energìa elétrica a l'é ël process ëd tramudé l'eletricità generà da le central elétriche a le stassion ëd distribussion e peui a j'utent final. Costa fase a l'é ciav për garantì che l'energìa a riva an manera efissient e sicura an tut ël teritòri, an dovrand na rej d'àuta tension ch'a riduv le pèrdite d'energìa.

La prima trasmission d'eletricità a l'é stàita realisà da Thomas Edison ant ël 1882 con un sistema ëd corrent continua (CC), ma soa portà a l'era limità a pòchi chilòmeter. Dël 1888, Nikola Tesla e George Westinghouse a l'han anventà ël sistema ëd corent auternà (CA), ch'a l'ha përmëttù ëd trasmëtte l'eletricità a distanse pì longhe grassie a l'usagi ëd trasformator. Ant ël sécol XX, l'ariv dle linie àute tension (220-400 kV) e dij tratà antërnassionaj a l'ha creà le rej elétriche modèrne.

Prinsipi ëd fonsionament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La trasmission a l'é pì efissient a tension àute përchè a riduv ël corent e, për conseguensa, le pèrdite për efet Joule. Ël process a anclud:

  1. Elevassion ëd la tension: Ël generator dla central a produv eletricità a tension media (10-30 kV), che un transformator a eleva a 132-765 kV.
  2. Trasmission: L'eletricità a viagia travers a linie ëd metal (dzortut alumini) montà an sij paj o anterà.
  3. Apress ëd la tension: Ant le stassion ëd trasformassion, la tension a l'é abassà për la distribussion locaj (20 kV për le andustrie, 400 V për le ca).

Component prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Linie d'àuta tension: Fij ch'a peulo esse aéri, soterà, o sota eva, con isolament d'aria o gas.
  • Paj e tor: Struture metàliche o 'd ciman ch'a ten-o le linie a n'autëssa sigura.
  • Stassion ëd trasformassion: A conten-o trasformator, switch, e sistema ëd protession contra ij curt-circuit.
  • Sincronisator: A garantiss che la frequensa (50 Hz an Euròpa) a sia ugual an tuta la rej.
  • Pèrdite d'energìa: Anviron ël 2-5% dël total trasmëttù as pèrd për efet tèrmich e resistensa dij fij.
  • Manutension costosa: Contròl regolar dle linie e sostituission dij component vej.
  • Ambient: Impat paisìstich e arzigh për la fauna (es. osèj ch'a toco le linie).
  • Stabilità dla rej: Gestì le flutuassion ëd domanda e l'antëgrassion ëd sorgiss intermitente (solar, eòlich).

Trasmission ant ël Piemont

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Piemont a l'é un grop amportant ant la rej italian-a, con colegament stratégich vers la Fransa e la Svìssera. Esempi notàbij:

  • Linia transfrontaliera ëd Bardonecia: Colega la rej italian-a a cola fransèisa, përmetend ël comersi d'energìa.
  • Stassion ëd trasformassion ëd Settimo T.: Un dij pì gròss grop dël Piemont, ch'a gestiss ël fluss con ël Nòrd-Ovest.
  • Proget Greenlink: Colegament sota eva an proget ch'a uniss Piemont e Sardëgna për mejoré l'acess a le renovàbij.

Le neuve técniche a ancludo:

  • Linie a corent continua àuta tension (HVDC): Meno pèrdite për distanse motobin longhe (es. coleghé parch eòlich maritim).
  • Smart grid: Sistema ch'a deuvra AI e sensor për otimisé ël fluss d'energìa an temp real.
  • Material supercondutor: Fij ch'a riduvo le pèrdite a zero, anco’ an fase sperimental.

Colegament estern

[modìfica | modifiché la sorgiss]