Treno a àuta velocità

Un tren a àuta velocità a l'é un sistema ëd trasport feroviari caraterisà da velocità motobin pì àute che coj dij tren convensionaj. An general, as definisso "a àuta velocità" ij tren ch'a rivo o a passo la velocità ëd 250 km/h ansima a linie neuve o adatà, e 200 km/h ansima a linie esistente.
Sistema 'd tren a àuta velocità a son ëstàit dësvlupà an vàire part dël mond, ma a l'é 'l Giapon ch'a l'ha dovrà 'l prim sistema comersial al mond: ël Shinkansen (tren balin-a) dël 1964. Soa prima linia, la Tōkaidō Shinkansen, a colegava Tokyo e Osaka a 210 km/h.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Orìgin
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'idèja dël tren a àuta velocità a armonta a la fin dël sécol ch'a fa XIX, ma le limitassion técniche dij binari e dij tren a vapor a l'han ampedine lë s-ciàir. L'ancamin ver a l'é rivà dël 1964 con lë Shinkansen giaponèis, progetà për smon-e un mojen modern për l'Esposission Olìmpica 'd Tokyo.
Dësvlup an Euròpa
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Euròpa, la Fransa a l'ha ancaminà 'l programa TGV (Train à Grande Vitesse) ant j'agn '70, con ël prim servissi antra Paris e Lion dël 1981. Ël TGV a l'ha batù vàire record ëd velocità e a l'ha anspirà d'àutri pais coma la Germania (ICE), l'Italia (Frecciarossa, ETR 500), e la Spagna (AVE).
Dësvlup ant j'àutri continent
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant j'ùltim agn, la Cin-a a l'ha dësvlupà la rèj d'àuta velocità pì granda dël mond, con desen-e 'd mila 'd chilòmeter ëd linie. D'àutri pais coma la Corea dël Sud (KTX), la Taiwan (THSR) e l'Arabia Saudita (Haramain High Speed Railway) a l'han butà an pé dij sistema avansà.
Tecnologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Binari
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le linie a àuta velocità a l'han ëd binari speciaj:
- Curvament ridovù: curve motobin larghe për manten-e na velocità àuta.
- Rotaje sensa giunture (continuous welded rail): për ridùe jë sbàuss.
- Distansa pì granda antra ij binari: për podèj ancoresse a le curve.
- Sistema 'd signalassion an cabina: përchè ij segnaj esterior a son tròp lest për j'andi.
Tren
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij tren a àuta velocità a l'han:
- Aerodinàmica avansà: për ridùe la resistensa dl'aria.
- Sospension ativa: për mantnì 'l confòrt an sla pista.
- Motor distribuì (an vàire vagon) o trassion a locomotiva.
- Material leger: alumini, compòsit.
- Fren motobin fòrt: fren a disch elétrich, fren a corent 'd Foucault.
Alimentassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La pì part a son alimentà a tension d'aria për linie elétriche (25 kV, 50 Hz, o 15 kV, 16.7 Hz an Almagna), ma a-i é 'dcò d'esempi a combustion (TGV dël 1981 a l'ha 'd motor diesel për coleghé le linie neuve a cole veje).
Vantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Velocità: a riduv ij temp ëd viagi antra le sità, fasend concorensa a l'avion për dëstanse fin a 800 km.
- Efissiensa energética: men energìa për passeger për chilòmeter che l'automòbil o l'avion.
- Capacità: a peul trasporté milen-e 'd përson-e a l'ora për diression.
- Sicurëssa: statìsticament motobin sicur, con pòchi incident amportant.
- Sostenibilità: emission ëd CO2 për passeger motobin basse (se l'eletricità a l'é prodovùa da sorgiss nen fòssij).
Sfide
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Cost 'd costrussion motobin àut: da 10 a 40 milion d'éuro për chilòmeter.
- Manteniment motobin car.
- Aquist ëd teritòri e 'mpat ambiental ant le fase 'd costrussion.
- Compatibilità con la rèj feroviaria tradissional.
Sistema prinsipal ant ël mond
[modìfica | modifiché la sorgiss]Asia
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Giapon: Shinkansen (320 km/h, rèj ëd 3.000 km).
- Cin-a: China Railway High-speed (350 km/h, 38.000 km ëd linie).
- Corea dël Sud: KTX (305 km/h).
- Taiwan: Taiwan High Speed Rail (300 km/h).
Euròpa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Fransa: TGV (320 km/h, rèj ëd 2.800 km).
- Almagna: ICE (300 km/h).
- Spagna: AVE (310 km/h).
- Italia: Frecciarossa (300 km/h).
- Regn Unì: Eurostar (300 km/h për ël tràfich sota la Mànica).
América dël Nòrd
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Stat Unì: Acela Express (240 km/h, limità).
- Canadà: limità a linie esistent.
Record ëd velocità
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Velocità pì àuta an servissi regular: 350 km/h (Shinkansen E5, China Railway).
- Record assolù an preuva: 574.8 km/h (TGV V150, Fransa, 2007).
- Record për tren a sospension magnética (maglev): 603 km/h (L0 Series, Giapon, 2015).
Futur
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le tendense për ël futur a comprendo:
- Tren a sospension magnética (maglev): sensa contat con la pista, ch'a peulo rivé a 600 km/h.
- Hyperloop: sistema a bassa pression, an fase ëd proget.
- Tren autonom: sensa condutor.
- Anterconession transfrontaliera: linie ch'a traverso vàire pais.