Vai al contenuto

Turbin-a

Da Wikipedia.

Turbin-a a l'é n'angign ch'a convert l'energìa d'un fluss ëd fluid (eva, vapor, aria, o gas) an energìa mecànica rotassional, dovrà për generé eletricità, fé giré dle màchine, o alimenté d'àutri sistema andustriaj. A l'é un component essensial ant le central elétriche, ij motor d'aviassion, e le instalassion idroelétriche.

Ij prim esempi ëd turbin-e a armonto a j'antich roe idràuliche e mulin a vent, ma la turbin-a moderna a l'ha soe rèis ant ël sécol XIX. Dël 1827, Benoît Fourneyron a l'ha anventà la prima turbin-a idràulica efissienta. Dël 1884, Charles Parsons a l'ha realisà la turbin-a a vapor, ch'a l'ha arvolussionà la produssion d'energìa. Ant ël sécol XX, a son ësvilupasse le turbin-e a gas e cole eòliche.

Tìpo ëd turbin-e

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Idràuliche: Dovrà ant le central idroelétriche për convertì l'energìa dl'eva an eletricità. Esempi: turbin-a Pelton (për àute cadute), turbin-a Francis (për pression mèdia), turbin-a Kaplan (për bassa caduta).
  • A vapor: Utilisà ant le central termoełétriche, a deuvro vapor suriscaudà për fé giré ël rotor.
  • A gas: Dovrà ant ij motor a reassion o ant le central a cicl combinà, a bruso combustìbij për generé un fluss ëd gas càud.
  • Eòliche: Converto l'energìa cinética dël vent an eletricità.
  • A aria compressa: Utilisà ant vàire sistema andustriaj për alimenté utiss pneumàtich.

Prinsipi ëd fonsionament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Na turbin-a a fonsion-a grassie a l'assion dël flùid ansima a na série ëd pale montà an sl'ass. Ël flùid, ch'a peul esse càud, pressurisà, o an moviment, a colpiss le pale, fasendje viré. L'energìa mecànica generà a l'é peui convertìa an eletricità da un generator o dovrà diretament për fé travajé d'àutre màchine.

  • Produssion d'eletricità: Central idroelétriche, termoelétriche, nuclear, e eòliche.
  • Aviassion: Turbin-e a gas ant ij motor d'aviassion (turbojet, turbofan).
  • Andustria: Alimentassion ëd pompe, compressor, e sistema ëd ventilassion.
  • Trasport: Propulsion ëd nav e tren a auta velocità.
  • Efissiensa: Pérdite d'energìa për atrì o calor dissipà.
  • Manutension: Usura dle pale për efet dj'àute temperadure o erosion.
  • Ambient: Emission ëd CO₂ (turbin-e a gas) o auterassion d'ecosistema (idroelétriche).

Turbin-e ant ël Piemont

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Piemont a l'ha vàire esempi d'utilisassion ëd turbin-e:

  • Central idroelétrica ëd Entracque: Turbin-e Pelton e Francis ch'a servo la Val d'Osta e ël Piemont.
  • Parch eòlich ëd Cilian: Turbin-e eòliche ch'a produvo energìa për 15.000 famije.
  • Fàbriche automobilìstiche: Turbin-e a gas për alimenté le linie ëd produssion.

Colegament estern

[modìfica | modifiché la sorgiss]