Uva
L'uva a l'é ël frut dla vis (Vitis vinifera), na pianta rampicanta dla famija dle Vitaceae. L'uva a l'é coltivà an tut ël mond për prodùve vin, ma ëdcò për consumela frësca o për fé d'àutri prodòt com l'uva passìa, ël such, e la branda. An Piemont, la coltivassion ëd l'uva a l'ha n'importansa stòrica e econòmica, grassie a le avosà zòne vinìcole com le Langhe, ël Monfrà, e ël Roè, arnomà për ij vin d'ecelensa.
Botànica La vis a l'é na pianta legnosa ch'a peul vive për desen-e d'agn. Soe feuje a son palmà e lobà, con na surfassa rugosa. Le fior, ciamà ciòche, a son cite e verdastre, e a nasso an rapëtte. Ël frut, l'uva, a l'é n'asinel ch'as treuva an s'ëd rape, con dë smens an mes a la polpa dossa e sucrà. Le uve a peulo esse bianche (giaun-verde) o nèire (viòla-rosse), a second dla varietà.
Varietà piemontèise
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'é famos për vàire varietà d'uva dovrà për fé vin e për mangé:
- Nebieul: Dovrà për ij vin Bareul e Barbarèsch, con aroma ëd viòla e fior.
- Barbera: Uva nèira con savor frutà e àcid, base dël Barbera d'Asti.
- Moscà: Për vin doss e spumant com ël Moscà d'Asti.
- Dossèt: Uva nèira dël Monfrà, ch'a dà vin corpos.
- Cortèis: Uva bianca për ël Cortèis ëd Gavi.
- Uva da tàula: Com l'Italia o la Regina, dovrà për mangé frësca.
Usagi ant la cusin-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'uva piemontèisa a l'é dovrà ant:
- Vinificassion: Produssion ëd vin ross, bianch, e spumant d'arnomansa internassional.
- Consum fresch: An macedònie o com fruta ëd stagion.
- Conserve: Marmelada d'uva, uva passìa, o sota spirit.
- Dessert: Torta d'uva, gelà.
- Distilà: Branda otnùa da le vinasse dël vin.
Salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'uva a l'é rica ëd resveratròl (antiossidant), vitamin-a C, e potassi. A giuta a protege ël cheur e a ridùe l'infiamassion. Ël vin ross, con moderassion, a peul avèj efet benéfich, ma l'ecess d'àlcool a l'é danos. L'uva passìa a l'é energética ma pì calorica.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La viticultura an Piemont a armonta a j'époche roman-e, ma a l'é sbocià ant ël Médi Ev con ij monio cistercens. Ant ël sécol ch'a fa XIX, la filossera a l'ha devastà ij vigné, ma la coltivassion a l'é artornà grassie a j'innest su vis american-e. Al di d'ancheuj, ël Piemont a l'ha dzortut 17 DOCG e 42 DOC, segn ëd qualità.
Cultura
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'uva a l'é sìmbol ëd abondansa e tradission. As festegia con la Vendëmmia (arcòlta d'uva) ant le campagne e le sagre, coma la Festa dij Sampardin a La Morra. Ël proverbi piemontèis a dis: "Bon vin a fa bon sangh". L'uva a l'é ëdcò protagonista ant l'art, com ant le euvre 'd Pinin Pacòt ch'a celebrò la vita rural.