Velossità dla lus
La velossità dla lus (sìmbol: c) a l'é la velossità màssima a la qual na qualonque partissela o anformassion a peul viagé ant l'univers, conforma a la teorìa dla relatività d'Einstein. Ant ël veuid, a l'ha un valor esat ëd 299.792.458 m/s (apopré 300.000 km/s). Costa costanta a l'é fondamental ant la fìsica moderna e a l'é dovrà ant vàire equassion, coma cola d'Einstein .
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Galileo Galilei (1638): A l'ha provà a misuré la velossità dla lus con ëd lantern-e an sij cò, ma sensa sucess për via dij temp ëd arspòsta tròp lest.
Ole Rømer (1676): Prim a stimé 'c' osservand ij retard ant le eclissi dij satélit ëd Gieuv. Soa stimà: 220.000 km/s.
James Clerk Maxwell (1865): A l'ha dimostrà che la lus a l'é n'onda eletromagnética e a l'ha prevëddù che soa velossità a dipend mach da propietà dël veuid.
Albert Einstein (1905): Ant la relatività special, a l'ha postulà che 'c' a l'é costanta për tùit j'osservador, indipendent da sò moviment.
Proprietà
[modìfica | modifiché la sorgiss]Costanta Universal: A l'é na costanta fìsica indipendenta dal sistema ëd riferiment.
Lìmit ëd Velossità: Gnente a peul surpassé 'c' ant ël veuid (a men che pa an teorìe speculative com ij wormhole).
Relassion con Spassi e Temp: Ant la relatività, la velossità dla lus a l'é la costanta ch'a colega spassi e temp ant lë spassi-temp.
Definission dël Méter: Dal 1983, ël méter a l'é definì coma la distansa che la lus a përcor ant 1/299.792.458 ëd second.
Mzura e Valor
[modìfica | modifiché la sorgiss]La velossità dla lus as peul calcolesse con la formula:
Ant ël mojen pa veuid (come eva o véder), la lus a ralenta, ma mai a riv-a a zero. Soa velossità a cala second l'ìndes ëd rifrassion (es. ~225.000 km/s ant ël véder).
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Telecomunicassion: Ant le fiber òtiche, ij signal a viagio a ~2/3 ëd 'c'.
Astronomìa: Distanse antërstelar misurà an agn-lus (distansa che la lus a përcor ant n'ann).
GPS: Ij satélit a devo corege ij temp për la dilatassion relativìstica.
Fìsica dle Partìcole: J'acelerator a spòsto partissele a velossità davzin a 'c'.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]1 second-lus: A corispond a 299.792 km (7,5 vire ël gir ëd la Tèra).
Temp ëd viagi: La lus dal Sol a la Tèra a pija ~8 minute; da la stèila pì davzin-a (Proxima Centauri), ~4,2 agn.
Fenòmen Observàbij: J'euj uman a peulo pa vëdde la lus an moviment, ma as në nòto j'efet (es. lus dij làser ant l'aria).
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La velossità dla lus a l'é un-a dle costante pì amportante ant la fìsica, ch'a colega teorìe com la mecànica quantìstica e la relatività. Soa precision a l'é vital ant la tecnologìa moderna, e sò studi a continua a ispiré neuve dëscoerte ant l'astronomìa e l'ingegnerìa. Ant ël Piemont, l'arserca an sto camp a manten 'n ròl ativ ant ël panorama sientìfich internassional.