Acelerassion

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

L'acelerassion d'un pont material a smon la lestëssa con la qual l'andi a cangia ant ël temp.

L'acelerassion media[modìfica | modifiché la sorgiss]

Si a 'n moment un pont material a bogia con andi e a 'n moment sucessiv a bogia con andi , l'acelerassion media a l'é smonùa dal cangiament d'andi dividù për l'antërval ëd temp, visadì

.

As trata donca d'un vetor, division dël vetor për lë scalar Δt.

Ël mòdol dl'acelerassion a l'é esprimù an unità d'andi dividù për unità ëd temp.

Si la variassion dël vetor dl'andi dividùa për l'antërval ëd temp a resta costanta, ëd fasson indipendenta da j'antërvaj anté ch'a së mzura l'acelerassion, un a l'ha n'acelerassion costanta. Donca n'acelerassion costanta a ìmplica che la variassion d'andi a ancàpita sempe arlongh la midema diression e ëd fasson costanta ant ël temp. Si l'andi a resta costant, l'acelerassion a l'é nula.

L'acelerassion subitan-a[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'acelerassion a peul varié an mòdol, an diression o tuti e doi. As sërca antlora ëd determiné l'acelerassion dël pont material a tut moment, visadì soa acelerassion subitan-a. Costa a l'é definìa tanme

.

La diression dl'acelerassion subitan-a a l'é la diression limit dël vetor ëd varission d'andi .
Cand l'acelerassion a l'é costanta, l'acelerassion subitan-a a l'é ugual a l'acelerassion media.

Esempi ëd moviment acelerà[modìfica | modifiché la sorgiss]

A-i son doi cas ëspeciaj ëd moviment acelerà ëd gran anteresse an fìsica.
Ël prim a l'é col ch'as dësrola con acelerassion costanta: as trata dël moviment arlongh na linia reta con andi ch'a varia ëd fasson uniforma ant ël temp. Ël second cas a l'é col dël moviment arlongh na sirconferensa anté che ël vetor dl'andi a varia ëd continuo soa diression, ma sò mòdol a resta costant.