Acer pseudoplatanus
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
N'òpi: Acer pseudoplatanusDescrissionL'Acer pseudoplatanus (òpi) a l'é n'erbo a feuje drocante dla famija dle Sapindaceae. A peul rivé a 30-40 méter d'autëssa, con na sima larga e tonda. La scòrsa a l'é grisa, seulia da giovo, peui a së scrosta a plache, lassand ëd macie giaune o crema. Le feuje a son palmà, con sinch lòb, ël bòrd dentà, verd scur an dzora e gris-bluastr e peilose sota. Le fior a son cite, verd-giaune, riunìe an rape pendente, e a comparisso a la prima ansema a le feuje. Ël frut a l'é na samara dobia, con le doe ale ch'a formo un àngol motobin s-ciass. DistribussionL'òpi a l'é nativ dj'Alp e dj'Apenin, ma a l'é spantiasse an tuta l'Euròpa sentral e ossidental. An Italia, a l'é present ant le region montagnose e pre-montagnose, ant ij bòsch ëd fò e rol, an sle rive dij torent e ant le valade fresche. A chërs motobin bin ant ij teren fons, ùmid ma nen ristagnant, e a preferiss na posission a mesa ombra o al sol. A l'é 'dcò motobin coltivà coma pianta ornamental ant ij parch e an sle stra. NotissieËl bòsch d'òpi a l'é motobin arzistent e omogeni, e a l'é apressià ant l'ebanisterìa, la tornìa e la fabricassion d'utiss musical (es. violin). A l'é dovrà 'dcò për fé 'd mòbij e 'd component mecànich. Le feuje a son motobin dovrà ant l'art e ant l'aràldica. A l'é n'erbo ch'a l'ha na chërsùa motobin ràpida e a l'é motobin resistent a l'anquinament, parèj ch'a l'é dovrà ant le sità. Soe feuje, quand as dëstaco, as dësblo motobin lest, an contribuend a la fertilità dël teren. Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse
|

