Agatha Christie

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Agatha Christie

Scritris an lenga anglèisa.
Agatha Mary Clarissa Miller a l'é nassùa a Torquay, ant ël Devon (Anghiltèra), ël 15 dë stèmber dël 1890, tersa fija d'un rich merican, e a l'é mòrta a Wallingford, ant ël Berkshire, ël 12 ëd gené dël 1976.

Da masnà a l'avìa vivù an campagna, sensa andé a scòla: soa mare a l'era ancariasse 'd soa istrussion. A l'ancamin dla guèra, ant ël 1914, a va a travajé ant n'ospidal dla Cros Rossa. Ancor dël 1914 as maria con Archibald Christie, ch'a sarà pilòta 'd reoplan durant la prima guèra mondial. Dl'época dla guèra a l'é sò prim romanz, The mysterious affaire at Styles, scrivù përchè sfidà a felo da soa seur pì granda, da già che Agatha a l'era passionà dle stòrie ëd Sherlock Holmes. Dòp d'avèj divorsià, la scritris a manten ël cognòm ëd sò prim marì; as maria torna dël 1930, con l'archeòlogh Max Mallowan. Dël 1971 a l'é nominà Dame.

A l'é arnomà dzortut për avèj scrivù pì che 80 an tra romanz polissiesch e colession dë stòrie curte, dont ij përsonage pì conossù a son Hercule Poirot e tòta Marple, ma a l'a scrivù ëdcò 19 arpresentassion ëd géner polissiesch për ël teatro e ses romanz sentimentaj, publicà con lë stranòm ëd Mary Westmacott. Ij sò lìber a l'han vendù pì che doi miliard ëd còpie an tut ël mond. Vàire a son ëstàit publicà dòp soa mòrt: ël romanz Sleeping murder a l'é surtì 'd col ann e da press a-i son ëvnuje soa autobiografìa e le colession dë stòrie curte Miss Marple's final cases, Problem at Pollensa Bay e While the light lasts. Ant ël 1998 Black coffee a l'é stàit sò prim travaj teatral a esse butà an romanz da n'àutr ëscritor, Charles Osborne.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • The mysterious affaire at Styles (1920): a l'é sò prim romanz, scrivù vers la fin dla prima guèra mondial; ambelessì a fa soa prima comparsa Hercule Poirot
  • The Secret Adversary (1922)
  • The Man in the Brown Suit (1924)
  • The Murder of Roger Ackroyd (1926): un-a ëd soe ciadeuvre, sò prim lìber a esse butà an sena, con ël tìtol Alibi
  • The mystery of the blue train (1928)
  • Thirteen Problems (1928)
  • The seven dials mistery (1929)
  • Partners in crime (1929)
  • Murder at the vicarage (1930)
  • The mysterious Mr Quinn (1930)
  • Peril at the End House (1931)
  • Murder in the Mews (1931)
  • Lord Edgware dies (1933)
  • Murder on the Orient Express (1934)
  • The A.B.C. Murders (1935)
  • Murder in Mesopotamia (1935)
  • Cards on the Table (1936)
  • Dumb witness (1937)
  • Three act tragedy (1937)
  • Hercule Poirot's Christmas (1938)
  • Sad Cypress (1939)
  • Ten Little Niggers (1939)
  • Evil under the sun (1940)
  • Towards Zero (1944)
  • Taken at the Flood (1948)
  • The crooked house (1948)
  • A Murder is announced (1950)
  • Mrs McGinty's dead (1951)
  • The Mousetrap (1952): ël travaj teatral arpresentà për pì tant temp ëd tuta la stòria
  • They do it with Mirrors (1952)
  • After the Funeral (1953)
  • A pocket full of rye (1953)
  • Hickory Dickory Dock (1955)
  • Dead man's folly (1956)
  • 4.50 From Paddington (1957)
  • Cat Among the Pigeons (1959)
  • A Pale Horse (1961)
  • The Mirror Crack'd From Side To Side (1962)
  • The third girl (1966)
  • Endless Night (1967)
  • Hallowe'en party (1969)
  • Nemesis (1971)
  • Elephants can remember (1972)
  • Curtain - Poirot's Last Case (1975)
  • Sleeping Murder (scrit ant j'agn '40, publicà dël 1976, dòp dla mòrt dla scritris)